• Imprimir

Entrevista: Lluïsa Castell Interpreta la Nora de Jelinek, que arriba demà a Reus

"Portem tatuada una cultura i no ens en podem desfer"

Teresa Bruna

Lluïsa Castell és la Nora, sempre maltractada pel capitalisme i els seus cànons
DAVID RUANO

"Sóc la Nora, la d'Ibsen, i busco feina... Però no es pensi que em va deixar el meu marit: vaig marxar jo!" Aquesta és l'essència de les primeres paraules que va pronunciar aquesta heroïna universal, després de sortir del llibre de Ibsen i entrar en el de Elfriede Jelinek a Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats. És la primera obra dramàtica d'aquesta autora dura i visceral, premi Nobel de literatura 2004. Ens arriba en un espectacle "potent", producció del CAER de Reus i el TNC. S'estrena demà al Teatre Bartrina de Reus on, s'estarà fins al dia 26. Després (el 8 de maig) anirà al TNC. És una gran producció amb escenografia de Paco Azorín, direcció de Carme Portaceli, molts intèrprets, entre ells Manel Barceló, Gabriela Flores, Carlota Olcina, Llorenç González, música en directe composta i interpretada per Dani Nel·lo i el seu grup. I la Lluïsa Castell, que interpreta la nova Nora.

Ibsen va presentar una dona lluitadora perquè va abandonar marit i fills. Però encara costa admetre que s'abandonin els fills...

Això la va convertir en personatge universal, és el paradigma d'una dona en procés d'emancipació i alliberació. En la Nora de Jelinek entenem que ho fa perquè no està preparada, no és una dona feta, no els pot educar. Avui hi ha moltes dones que han de deixar els fills al marit i són conscients que és el més dolorós, però no tenen altra opció. Això, però, no està gens entès.

La Nora / Jelinek torna a caure en mans d'un home que la domina. ¿Els sentiments són el punt feble de la dona?

De fet ella no pot evitar-ho, entra com en un globus. Ell té el poder del diner, de la seducció... Ens ve a dir que quan t'enamores, hi ha una força que t'arrossega, digues-li química o biològica, que no té explicació ni remei. I això que ell la utilitza, la maltracta i, és clar, la decep.

Hi ha moltes dones a l'obra...

Sí, hi ha les dones de la fàbrica on ella va a treballar... Es mostren diferents realitats: una sindicalista, l'Eva, que és més avançada però que no poden ser amigues perquè no pertanyen a la mateixa classe social... També hi ha la Linde [Montse Pérez], que és una amiga de la Nora que s'enamora de l'Helmer, l'exmarit [Albert Pérez] i ell la rebutja perquè la vol jove. Es parla molt del físic, del fet que les dones sembla que tinguem obligació d'estar estupendes.

Si per a Ibsen era la revolució, per a Jelinek, Nora és una perdedora...

Jenilek la matxuca molt però té raó, perquè les coses passen. Per exemple, els maltractaments. Com és que s'aguanten? I les valentes que ho denuncien en surten sovint molt malparades! Portem tatuada una cultura de la qual no ens podem desfer. Ens surt. El text és enrevessat però molt ric. I lúcid. Diuen que Jenilek és inestable psicològicament, té agorafòbia, no vol agafar l'avió... Però és molt lúcida, tant que fa angúnia.

És una obra feminista?

No. Parla del sistema capitalista. Diu que és el sistema que no deixa que les persones es desenvolupin d'una manera adequada, ni les dones ni els homes. El que passa és que les dones som una part molt nombrosa i important de la societat.

Hi ha moviments musicals, Marta Carrasco ha treballat el moviment. ¿Li ha costat preparar el personatge? O ha fet dansa?

El moviment està marcat en les acotacions. Jelinek juga amb els malabarismes físics com una metàfora dels malabarismes que ha de fer la dona per sobreviure. Jo vaig estudiar pantomima i m'agrada molt el teatre físic, estic preparada i sempre m'ha servit per al teatre de text. I ballar... Bé, vaig ballar un tango d'exhibició amb Mingo Ràfols a Dancing, eh! És un projecte molt ambiciós i volem servir-lo de la millor manera.