• Imprimir

'La gata sobre la teulada de zinc' amb repartiment negre triomfa a la cartellera de Nova York, que veurà aviat obres amb Morgan Freeman i Laurence Fishburne

'Black power' a Broadway

Lara Bonilla

Terrence Howard i Anika Noni Rose donen vida als protagonistes en aquesta nova versió de 'La gata sobre la teulada de zinc', de Tennessee Williams
JOAN MARCUS

Fa només cinc anys cap productor confiava que una obra amb repartiment afroamericà triomfaria a Broadway. Dubtaven que hi hagués audiència afroamericana prou significativa per sostenir una producció. Avui només cal apropar-se al teatre Broadhurst, on es representa una versió de La gata sobre la teulada de zinc calent, de Tennessee Williams, amb repartiment, per primer cop, tot negre, per veure com n'estaven d'equivocats. A fora, llargues cues. A dins, ple total. El 80% dels espectadors són afroamericans, una xifra més que destacable donat que fins fa poc l'audiència negra sentia que no tenia un lloc a Broadway.

I això que molt a prop, a Harlem, capital de l'Amèrica negra, hi ha una llarga tradició teatral. Ja sigui versionant els clàssics al National Black Theater o descobrint nous autors al New Heritage Theater. Però a l'anomenat black theater li ha costat desembarcar a Broadway. El primer intent seriós va ser el 1987 amb Fences, del dramaturg afroamericà August Wilson. Però el muntatge, tot i rebre bones crítiques, només va atraure blancs.

El 2004, A Raisin in the Sun va marcar la diferència. Potser hi va ajudar que el popular raper Sean Combs fos un dels protagonistes. En tot cas, l'obra va atraure en massa el públic afroamericà i en nou setmanes es va recuperar la inversió. Un any després va venir el musical El color púrpura, produït per Oprah Winfrey, i ara, el fenomen es consolida amb La gata, que la setmana passada va vendre 800.000 entrades, un xifra rècord per a una obra no musical.

Arribar aquí no ha sigut fàcil. El seu productor, Stephen C. Byrd, ha trigat 12 anys a aixecar aquesta versió racial. "Els responsables dels teatres em deien que els drames negres no donen diners, però jo sabia que sí, si se'm donava l'oportunitat", diu Byrd a l'AVUI. Li va oferir el paper de Maggie a Halle Berry que al final va declinar per la seva recent maternitat. El muntatge compta amb altres estrelles com Terrence Howard i James Earl Jones.

La gata "és una història familiar i no importa de quin color sigui. Però als afroamericans també els agrada veure gent com ells a l'escenari" explica Byrd. Ell és el primer productor negre a Broadway, i Debbie Allen, la primera directora negra. "Estem fent història", diu.

El poder de l'audiència negra no es posa en dubte després que La gata sigui la tercera producció de Broadway en quatre anys que fa diners atraient públic negre. Ara cal veure si també acudiran a veure Country girl amb Morgan Freeman i Thurgood, on Laurence Fishburne es posa en la pell de Thurgood Marshall, el primer afroamericà a entrar al Tribunal Suprem, que estan a punt d'estrenar-se.

L'èxit de públic de La gata és innegable, però les crítiques són irregulars. És díficil treure's del cap Paul Newman i Elizabeth Taylor. La Maggie d'Anika Noni Rose és més forta i sensual. El Brick de Howard sembla interpretat amb desgana. Charles Weldon, director artístic de la Negro Ensemble Company, companyia de Harlem amb 40 anys d'història i per on han passat des de Denzel Washington a Angela Basset , considera que no totes les obres admeten versions afroamericanes. "No ens enganyem, en aquells anys, no hi havia famílies negres com les de La gata", ens explica. Als espectadors no sembla que els importi. Reaccionen amb entrega en cada línia i amb cadascun dels personatges d'aquesta adinerada família. Al final, no falta l'espontani "Terrence, t'estimem!".

Segons Weldon, l'única raó de l'èxit és l'abús d'actors coneguts i, amb tot, qüestiona que els afroamericans aterrin definitivament a Broadway per una simple raó: el preu. En un país en què continua havent-hi el doble de negres pobres que de blancs, molts no es poden permetre pagar 100 dòlars per una entrada.

Però Byrd no s'atura. Està en converses amb Universal i HBO per fer un remake cinematogràfic de La gata amb actors afroamericans i també vol fer una versió multiracial d'Un tramvia anomenat desig. No descarta creuar l'Atlàntic: "Sempre busco projectes nous i visito habitualment Barcelona. Així doncs... per què no!"