• Imprimir

El cantautor treu 'Ni cap ni peus', produït per Joan Miquel Oliver, que ha donat un toc pop a un CD amb destacats homenatges a Pau Riba i Francesc Pujols

Sisa va al sastre Oliver

Andreu Gomila

Sisa farà una gira de presentació del CD amb Oliver i altres membres d'Antònia Font
K-INDUSTRIA

Cada disc de Jaume Sisa és un esdeveniment. I aquest Ni cap ni peus (K-Indústria) no n'és l'excepció. I més si tenim en compte que el cantautor del Poble-sec ha recorregut a un dels seus deixebles, Joan Miquel Oliver, convertit en sastre d'un client ben especial. "Em vaig dirigir a la sastreria Oliver -explica Sisa, metafòric- dient que tenia unes matèries primeres molt interessants i que necessitava un sastre que hi donés forma, i posés mànigues, botons, muscleres, folres i butxaques".

Oliver, esclar, no s'ho va pensar ni un moment i li va dir que "estaria encantat d'atendre la seva comanda, que procuraria servir-lo amb la màxima eficàcia". "I que no dubtés que m'ajudarien a triar el tipus de tall, de roba, amb un disseny actual, més adequat al que demanava", afegeix Sisa, que va començar a viatjar a Mallorca com qui passa pel Portal de l'Àngel amb la intenció de prendre les mides a unes cançons que feia temps que passejava. I sí, el sastre mallorquí li va trobar un disseny galàctic que està a l'altura dels temps que corren i que, segurament, farà fortuna a les botigues.

Oliver va implicar en el projecte Sisa fins i tot el seu fill de quatre anys, que posa els cors a Marrec a la pastisseria. "El nen entrava i sortia, tafanejava, de cop tirava alguna cosa, o es fotia a cantar. Llavors vaig dir: «Ja que li agrada cantar, per què no el fas cantar»". Així va ser. I ja tenim el cantautor més content que un nen, amb el fill del músic mallorquí i un sastre que beu de les mateixes fonts que ell. "No volem créixer. Hi ha homes que no volem créixer. I a mi ja m'estaria bé viure en una pastisseria. En una pastisseria galàctica", assegura.

Aquesta cançó exemplifica per a Sisa el que ha sigut la feina d'Oliver. Diu que li van donar moltes voltes i que van retallar-la molt: "Hem volgut fer cançons de format pop en el sentit que no fossin gaire llargues. El meu natural és més dispers. En canvi, el del Joan Miquel tendeix a una estètica pop on les coses tenen un sentit més directe".

La manera de treballar dels dos músics tampoc no té desperdici i exemplifica les seves dimensions com a creadors: "Partíem d'una sèrie d'idees poètiques que jo li abocava a partir de cada cançó. Per exemple, li deia: «Aquesta cançó és com si ara estigués en una cantonada i estigués a punt de ploure. En aquesta altra, com si estiguéssim a la porta d'una església demanant caritat...». Cada cançó ens indicava un camí per on transitar".

El títol del disc, Ni cap ni peus, descriu ben bé de què es tracta, ja que el vestit de Sisa té moltes butxaques. El cantautor ha aprofitat això per incloure dos temes d'homenatge: un a Francesc Pujols, guru dels galàctics -Quimi Portet i Roger Mas ja l'han cantat-, i un altre a Pau Riba. "L'un és la gran patum de la cultura catalana secreta: Francesc Pujols. I l'altre és l'amic i mestre Pau Riba, que és la gran patum viva. Tots dos són grans, cadascú en la seva especialitat. Pujols perquè aporta un punt de vista molt singular a la manera de pensar el ser i la cultura catalana. I en Pau Riba perquè és un gran escriptor de cançons".