• Imprimir

L'actor d''Els Deu Manaments', que ha mort als 83 anys, era una llegenda del cinema èpic de Hollywood

Charlton Heston deixa el seu fusell

Personatges històrics com Moisès, el Cid, Miquel Àngel o el cardenal Richelieu van convertir Charlton Heston en una llegenda del cinema èpic. El protagonista de Ben Hur i El planeta dels simis va morir dissabte a la nit a la seva residència de Beverly Hills (Califòrnia), a causa de l'Alzheimer.

Tenia 83 anys i n'havia estat cinquanta al davant de les càmeres al capdavant d'una filmografia que s'apropa als setanta llargmetratges. Molts d'ells pertanyien al gènere d'aventures o l'associaven a personatges que defensaven les seves idees amb la força de les armes. Fervent republicà, va presidir l'Associació Nord-americana del Rifle durant cinc anys i, amb l'entrevista que li va fer a Bowling for Columbine Michael Moore va deixar palesa la seva ideologia ultraconservadora quan atribuïa la violència regnant al seu país a un excés de "barreja ètnica".

Fill únic d'un moliner, Charlton Heston -Chuck, per als amics- va adoptar el cognom del segon marit de la seva mare. Educat a Chicago, va estudiar art dramàtic a la Universitat del Nord-oest, a Evanston. Allí va conèixer la que va ser la seva dona durant tota la seva vida i, després de participar a la Segona Guerra Mundial, va començar la carrera com a actor. La seva interpretació d'Antoni i Cleòpatra, a Broadway, consolidà una passió per Shakespeare que la popularitat li va impedir exterioritzar amb més intensitat.

El seu debut a Hollywood es va produir el 1950, amb el thriller Dark City, però el seu primer paper important va ser el de director d'un circ a L'espectacle més gran del món. El mateix director d'aquest film, Cecil B. DeMille, li va oferir interpretar Moisès a Els Deu Manaments. Malgrat una espectacular perruca ver- dosa i uns postissos que clamaven al cel, aquest paper messiànic consagrà la seva popularitat i encarrilà la seva filmografia pels camins del cinema èpic.

Des del 1956, Heston s'especialitzà en personatges històrics com Rodrigo Díaz de Vivar a El Cid, Sant Joan Baptista a La historia más grande jamás contada, Miquel Àngel a El turment i l'èxtasi i el cardenal Richelieu a la versió d'Els tres mosqueters dirigida per Richard Lester. El rodatge d'El Cid va tenir lloc en terres espanyoles en plena expansió europea de Hollywood. Sara Montiel, llavors casada amb el director Anthony Mann, havia d'encarnar Jimena però quan les seves pretensions passaven per precedir Heston als títols de crèdit, Samuel Bronston la substituí per Sofia Loren. El mateix productor també oferí a Heston el protagonista de 55 dies a Pequín i fou substituït per Stephen Boyd al repartiment de La caiguda de l'Imperi Romà.

El gran paper

Aquest mateix actor havia interpretat Messala, l'antagonista de Heston a Ben-Hur, el film que li proporcionà l'únic Oscar de la seva carrera. La novel·la de Lew Wallace ja s'havia adaptat al cinema en dues ocasions. La dirigida per William Wyler el 1959 va ser, tanmateix, la definitiva i més espectacular de totes. Exquisidament equidistant entre la sensibilitat cristiana i jueva, Heston hi trobà motius de lluïment físic en nombroses escenes d'acció: des del seu captiveri a les galeres romanes fins a l'apoteòsica cursa de quadrigues que l'enfronta a mort a un centurió romà. Ni ell ni Stephen Boyd van acceptar ser doblats més que en un parell d'escenes de gran risc i el resultat és d'una insuperable intensitat. "Fer Ben-Hur és com un bany turc. Gairebé t'ofegues mentre hi ets però després surts com una rosa", va declarar Heston en acabar el rodatge.

Els problemes més greus que va patir Wyler, el director, eren per dissimular les limitacions dramàtiques de Heston en les escenes més intimistes. L'especialitat de l'actor era l'èpica i li sobraven excuses per lluir el seu tors despullat davant les càmeres. A Set de mal, en canvi, no va deixar passar l'oportunitat d'un contracte que li quedava pendent amb Universal per fer-se dirigir per Orson Welles. La productora només estava disposada a contractar-lo per interpretar un obès policia corrupte, però Heston, que encarna un honest inspector mexicà, va fer mans i mànigues per reivindicar el seu talent darrere les càmeres. El resultat és un thriller magistral que inclou un dels més emblemàtics plans seqüència de la història del cinema.

Cinema de gènere

Més a prop de Kirk Douglas que de Burt Lancaster, dos durs més del període clàssic de Hollywood, Heston se sentia més còmode en el cinema de gènere que en el d'autor. Va protagonitzar westerns, com Grans horitzons i Major Dundee, i va posar la seva veterania al servei de catàstrofes com Soylent green, Terratrèmol o Aeroport 75. El seu èxit de maduresa va arribar, tanmateix, de la mà de la nissaga d'El planeta dels simis. A més d'una nova oportunitat per exhibir generosament el seu físic esculpit en un gimnàs, l'odissea dels astronautes que arriben a un planeta dominat per micos va renovar la seva popularitat entre una nova generació d'espectadors.

A més de la seva carrera com a actor, Heston va dirigir dos llargmetratges, Marc Antoni i Cleòpatra i Duel a les profunditats, i va publicar un parell de volums de memòries amb opinions sovint contradictòries. Ja veterà, va encarnar papers honorífics sota les ordres de Kenneth Branagh a Hamlet, d'Oliver Stone a Any Given Sunday i de Tim Burton al remake d'El planeta dels simis. La seva última aparició més destacada es va produir, tanmateix, de forma involuntària. A Bowling for Columbine, Michael Moore el va entrevistar com a president de l'Associació Nord-americana del Rifle i Heston va fugir de la foto de la nena de sis anys assassinada a trets per un company de classe. Va ser l'únic acte de covardia d'aquest heroi del cinema èpic.