• Imprimir
• Enviar

Crònica desacomplexada

I recorda que la vida és teva

Lluís Llach atreu una gentada a la presentació de la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó

Eva Piquer

Isabel-Clara Simó i Lluís Llach, amics i militants de tantes causes, dijous al vespre a la Casa del Llibre de Barcelona
RUTH MARIGOT

Que se't jubili un mite de capçalera és un mal negoci. Sobretot quan només en tens un. Sort que de tant en tant passa allò de Mahoma i la muntanya. Ara que jo ja no puc anar a concerts d'en Lluís Llach, snif, el meu ídol va a batejos de llibres. Mira que bé. I no es limita a assistir-hi com un simple cronista: exerceix de presentador del sarau. Uau.

"Li ho vam demanar perquè és famós i donaria relleu a l'acte, no ens hem d'enganyar", confessa la Isabel-Clara Simó, una escriptora prou veterana que avui, diu, està "molt nerviosa" perquè seu al costat d'en Lluís. "Les seves cançons són úniques i la seva veu serà immortal. Quin èxit, haver-lo tret del cau ocult on s'amaga!", fa la narradora. Llàstima que m'hagi de conformar a veure'l per un foradet, entre les espatlles de dues persones més puntuals que jo. Un parell d'hores abans ja hi havia gent escalfant cadires. Si autors i editors s'habituen a recórrer a mites de capçalera com a reclam, les llibreries es veuran obligades a ampliar les sales d'actes.

El llibre apadrinat és El meu germà Pol (Bromera), premi Ciutat d'Alzira 2007. Una senyora novel·la, de les que em farien treure el barret que no porto. En Llach, abillat amb una de les seves gorres habituals, ho explica així: "Des de la primera pàgina vaig començar a somriure i no vaig parar fins que em vaig posar a plorar". I, com que ja s'havia compromès a presentar-lo, va respirar alleujat: imagina't quin tràngol si el llibre no l'hagués acabat de convèncer. (Entre parèntesis: em consta que un membre del jurat del premi va defensar l'obra més que ningú i va quedar parat en saber qui n'era l'autora; si no fos pel pseudònim, qui sap si els maleïts prejudicis li haurien jugat una mala passada).

El meu ídol va dir que sí a la Isabel-Clara perquè n'admira "la seva tossuderia a defensar coses que no estan de moda". L'escriptora, segons el cantant jubilat, "té un valor afegit: tants anys de lluita i militància no l'han amargat".

La novel·la està narrada per una nena de 12 anys que té un germà de 29 amb síndrome de Down. "Amb l'excusa d'una mirada innocent, es dedica a desfer molts dels tòpics de les nostres relacions", diu el presentador. A l'autora li han retret que la narradora és massa madura i sarcàstica per l'edat que té. Ella està convençuda que tots els nens de 12 anys són molt més espavilats del que ens volen fer creure. "L'altre dia, sota la meva finestra, unes criatures parlaven de sexe amb tanta sapiència que vaig estar a punt de prendre apunts". L'escriptora pensa que els guardons literaris s'han de reservar per als nous valors, però ha caigut en la contradicció: "M'emocionava guanyar un premi del País Valencià, convocat per una editorial que fa un servei impagable al país". Per cert que l'editor de Bromera, en Joan Carles Girbés, està content com un nen: "Ara ja puc dir que he fet de teloner d'en Lluís Llach, ho posaré al currículum".

epiquer@avui.cat