Els responsables de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya van presentar ahir la programació de la pròxima temporada, la desena des que es va inaugurar L'Auditori. 34 programes repartits en 90 concerts que, vistos detingudament, mostren alguna perla com el magnífic concert que sobre el classicisme dirigirà Giovanni Antonioni, fundador i director d'Il Giardino Armonico, però que no deixen de donar una clara sensació de continuisme o, si es prefereix, de manca de línia artística clara.
Eiji Oue, el director titular de l'OBC, defensa una programació "variada i equilibrada perquè el públic pugui gaudir". La idea de voler agradar tothom no està malament, però massa diversitat comporta el risc d'oferir una mica de tot i un molt de res. Així, en la programació de la temporada 2008-2009 hi ha des del més pur classicisme a compositors actuals. D'entrada, s'aprofita el 200 aniversari de la mort de Haydn per oferir-ne vuit obres, entre les quals les simfonies 49, 83, 99, 100 i 104 (dues vegades). Beethoven, malgrat no celebrar cap aniversari també podrà ser molt escoltat -les simfonies 5, 6, 7 (també dues vegades) i 9 més el concert de violí)-, així com Ravel amb sis obres i el sempre preuat Mozart -simfonies 35, 38, 39, 41, el concert per a piano núm. 24 i l'obertura de Don Giovanni-, a més del que Christian Zacharias oferirà, com cada any, en els tres concerts del Festival Mozart -simfonies 29, 31, el rondó per a violí i orquestra, el concert per a piano 17 i l'obertura de Les noces de Figaro.
Evidentment hi ha moltes més obres. Brahms, Sibelius, Schubert, Schumann, Mahler, Saint-Saëns i algunes de contemporànies, com Penderecki, Lindberg i Saariaho i el concert que dirigeix Rubén Gimeno amb obres de Pärt, Berg, Ramon Humet, Benjamin i Adams, i molts joves solistes -en detriment dels grans noms-. Pel que fa a la música catalana, enguany queda ben coberta amb obres de compositors de tots els temps: Ramon Carnicer, Montsalvatge, Gerhard, Lamote de Grignon, Cervelló, Humet i Guinjoan, a més de les tres obres encàrrec a Albert Guinovart, Rodríguez Picó i el mallorquí Antoni Parera Fons.
Aquesta és la tercera temporada d'Eiji Oue, però en veure-la sobre el paper no engresca. Fa la sensació que cada any és similar, hi ha poques grans figures internacionals i no es veu una línia artística clara. Però són opcions.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |