• Imprimir

Xavier Albertí dirigeix a la Sala Beckett 'Soterrani', l'última obra de Benet i Jornet, amb Pere Arquillué i Pep Cruz

Una mirada incòmoda

Andreu Gomila

Pere Arquillué i Pep Cruz mantenen una intensa batalla dialèctica en escena
SALA BECKETT

Dir d'una obra d'art que no deixarà indiferent ningú és avui dia un tòpic, i més si parlem de teatre. Però guanya pes quan ho diu Xavier Albertí referint-se a l'última obra de Josep Maria Benet i Jornet, Soterrani, que arriba avui a la Sala Beckett. Pere Arquillué i Pep Cruz protagonitzen un tête-à-tête que, damunt del paper i amb l'avançament que va fer-ne ahir Albertí, té molts números per ser un dels duels damunt l'escenari més vibrants dels últims temps, amb el permís de Vicky Peña i Andreu Benito a Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé. El muntatge, diu el director, "exigeix dels actors una certa consciència d'estar a la corda fluixa escènica".

Arquillué i Cruz donen vida a la que és potser la peça més dura del dramaturg català, despullada de qualsevol ornamentació i amb la paraula com a única eina de seducció. "No hi ha cap de les seves rèpliques que no exigeixi un plantejament ètic de l'espectador", afirma Albertí, que és el primer cop que dirigeix un text de Benet i Jornet. El director avisa que qui vagi a la Beckett a veure Soterrani en sortirà incapacitat per dir immediatament què en pensa davant la incomoditat que produeix l'obra. "Comença provocant les rialles de l'espectador i acaba per no provocar-ne cap", afegeix.

Albertí no vol oferir-ne més detalls. I nosaltres només podem avançar que la peça és un diàleg d'una gran intensitat i que rep el tret de sortida arran d'una topada fortuïta dels dos personatges. A partir d'aquí, la trama -la conversa- serà cada cop més crua. "Benet i Jornet ens planteja temes que podrien estar allunyats de la nostra quotidianitat, però la seva màgia fa que els personatges puguin ser veïns nostres", indica el director.

Mirada ètica

Per fer més directa la càrrega ideològica de l'obra, Albertí assegura haver defugit els mecanismes sensorials i haver-se decantat exclusivament pels intel·lectuals. "No vull un espectador idiota, sinó un espectador que prengui decisions", aclareix el director escènic.

L'autor no sap si és la seva creació més dura. Sí que reconeix que, tot i que ha escrit alguna comèdia, no pot fer-se el despistat davant de la realitat. "El món està molt fotut i sovint s'hi passa de llarg. Encara que Soterrani s'hagués d'estrenar en una sala amb 30 butaques, cal que algú parli d'això", afirma Benet i Jornet. De fet, el que va seduir Albertí és el seu agosarament "en la mirada ètica del món contemporani", cosa que troba a faltar en els autors més joves, massa preocupats, segons ell, pel món de la parella.