• Imprimir

El polifacètic Joan Miquel Oliver, músic i lletrista del grup mallorquí Antònia Font, presenta la seva primera novel·la, 'El misteri de l'amor'

Sa cotorra automàtica

Lluís Llort

Joan Miquel Oliver ha presentat el seu primer llibre, una novel·la que va néixer com a recull de narracions
DIEGO MUÑOZ

És evident que Joan Miquel Oliver no ha llegit (o no ha fet cas de) les sentències que Josep M. Espinàs escriu en el primer article del seu últim llibre, com ara "la recerca d'originalitat em sembla en general un error" i "la voluntat de ser un escriptor original és una altra cosa, més aviat lamentable, perquè l'intent està condemnat al fracàs".

El misteri de l'amor és l'aposta de l'editorial Empúries per a aquest Sant Jordi, naturalment sense comptar Harry Potter, que juga en una altra lliga. En aquesta obra, la primera novel·la ("tot i que va néixer com a recull de narracions") del músic i poeta Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974), la combinació de recursos estilístics és arriscada, però el resultat final resulta valuós. És cert que, com també assegura Espinàs, és molt difícil aportar una innovació que ningú abans hagi fet, però Oliver no busca ser el primer, busca ser coherent amb la manera com vol expresar-se: "Faig escriptura automàtica i no té sentit corregir les faltes, perdria credibilitat -afirma Oliver-, tot i que no escric així per provocar", afegeix.

L''alter ego' d'Oliver

Els fils argumentals que es trenen són els de l'alter ego de l'autor -que transita per mons terrenals, futurs, onírics...-, Toni Amengual (al qual no li agrada Michael Nyman, una de les diferents aportacions musicals que hi llegim), el d'un filòsof (Oliver ha estudiat filosofia) que pensa a domicili i el de l'escultor Biel Massutí, que crea un gran vulva (a Mallorca també anomenada cotorra) metàl·lica i mecànica que resulta d'una hilaritat freudiana fascinant i efectiva. I també hi és na Mònica. I na Martina, na Marga, na Pixeris, na Glòria, en Mateu, en DJ Jaume Trobat, l'illa de Mallorca (en especial Campos), Barcelona, el futur, deserts, records, ascensors i l'amor. L'amor amb tota la seva complexitat i senzillesa. Amb tota la seva metafísica.

L'editorial es renta les mans en un nota prèvia on diu que ha respectat el criteri lliure de l'autor pel que fa a "les solucions ortotipogràfiques adoptades" i a "certes incorreccions lèxiques, sempre deliberades". L'editora, Eugènia Broggi, estava de baixa maternal quan van afegir aquesta nota polèmica, i en renega. En canvi, Oliver diu amb un somriure que "l'advertiment aquest em fa sentir important". En tot cas, la nota de la discòrdia està previst que desaparegui en una segona edició.

Broggi explica que "a Oliver sempre l'hem vist en format disc, recital, performance... però aquest és el primer cop que el veiem en format llibre, en què mostra un equilibri perfecte entre fantasia i quotidianitat, fent que tot plegat resulti una festa, una celebració".

Per Oliver, "explicar històries sempre m'ha semblat cursi, per això el que m'importa és com s'ha desenvolupat el tema i no l'argument", i afegeix: "L'art és estètica; un llibre m'agrada o no per l'estil, no pel que m'explica".

Si Oliver obeís Espinàs, mai hauríem pogut conèixer aquesta gran cotorra automàtica que pot agradar molt, poc o deixar-nos indiferents, però que té dret a ser creada i a ser llegida, diguin el que diguin.