• Imprimir

El Ballet Reial de Flandes presenta al Teatre Lliure 'Impressing the czar', una de les obres cabdals del coreògraf nord-americà

Forsythe emocional

Marta Porter

A 'Impressing the czar' William Forsythe posa en joc un seguit d'emocions, des de la ironia a la melancolia
JOHAN PERSSON

Veure una coreografia de William Forsythe és sempre una experiència per als amants de la dansa i sovint per als que no ho són, però quan l'obra que es presenta és Impressing the czar, la cita esdevé obligatòria. Es tracta d'una obra que es pot veure molt esporàdicament, ja que tots els drets d'interpretació els té el Ballet Reial de Flandes.

Avui aquesta companyia serà al Teatre Lliure per presentar aquesta peça que Forsythe va estrenar amb el Ballet de Frankfurt el 1988 (un any abans s'havia estrenat incompleta a l'Òpera de París). "L'últim cop que es va representar va ser el 1994 amb la companyia alemanya i el 2006 pel Ballet de Flandes", explica la directora artística, l'australiana Kathryn Bennetts, antiga col·laboradora de Forsythe.

Ventall d'emocions

Es tracta d'una peça per a 48 ballarins estructurada en quatre parts. "Veure aquesta obra és com pujar a una muntanya russa, és esgotador per al públic -assegura Bennetts-. El motiu és que Forsythe va crear-la en una època boja, quan el teatre de Frankfurt s'havia cremat i tot eren improvisacions", explica. "És una peça plena d'energia, força, ironia i un punt de melancolia, el ventall d'emocions a què estàs exposat és molt gran".

La que és des de fa tres anys directora artística del Ballet Reial de Flandes assegura que malgrat el pas dels anys "Impressing the czar segueix sent tan moderna i avantguardista com quan es va crear. Forsythe va intuir coses que després han passat, com el concepte de subhasta dels ballarins". A més, estilísticament Forsythe és un coreògraf molt variat, utilitza un ventall de moviments molt gran. Hi ha molts Forsythe diferents, moltes estètiques. Jo no crec en un moviment típic de William Forsythe, li agrada canviar, investigar, buscar noves formes".

Pel que fa a l'exclusivitat del Ballet de Flandes en la interpretació, Bennett assegura que és per la gran qualitat tècnica dels ballarins que requereix. "In the middle -la part més coneguda de l'obra- demana molta força i una gran tècnica, sobretot en les ballarines a les puntes, que estan als límits de l'equilibri. Quan els hi ensenyo per primer cop queden en estat de xoc perquè no són els passos tradicionals, però després els encanta perquè és un gran repte. Tota l'obra se situa al límit de la dansa, i si es balla massa bé i segur vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona", conclou la directora.

La companyia belga, que depèn del govern de Flandes, és ara en un atzucac per causes polítiques. "La situació política a Bèlgica és un embolic. Ningú no sap què passarà. Nosaltres som l'únic ballet nacional de Bèlgica, però ens patrocina el govern flamenc. Jo voldria el patrocini dels dos governs, el való i el flamenc. Sé que dir això és políticament incorrecte, però crec que el futur passa per aquí", conclou.