• Imprimir

L'escriptor i músic Jordi Lara publica un recull de relats en què fa un homenatge al món de la cobla des de l'autobiografia

Els nàufrags feliços

Lluís Llort

Jordi Lara presenta uns relats de fons autobiogràfic ambientats en el món de la cobla i els músics sardanistes
ÒSCAR MACH

Hi ha professions o activitats que resulten molt llamineres per ser tractades literàriament. L'endogàmic Paul Auster sol utilitzar protagonistes que són escriptors. Altres clàssics són els delinqüents (alguns escriptors podrien formar part d'aquesta categoria), policies i especialment detectius privats, que tantes novel·les han generat. I la llista podria seguir amb metges, advocats, artistes, soldats, aventurers... Per això sorprèn agradablement quan apareix un llibre que treballa amb uns personatges curiosos situats en un món inusual.

Jordi Lara (Vic, 1968) ha demostrat que es pot fer literatura i de la bona parlant del món de la cobla. I és que Una màquina d'espavilar ocells de nit (Edicions de 1984) és un recull de vuit narracions interrelacionades i autobiogràfiques que ens parlen de músics famosos o anònims relacionats amb la sardana.

"En algun moment sembla un assaig, però és literatura", ens explica l'editor Josep Cots, i afegeix: "A més del lèxic, els recursos estilítics i la capacitat de fabulació, ens va atreure immediatament que, com fan els bons escriptors, en Jordi treu una moral del que narra".

Expert en música d'arrels

"Com tants altres llibres, aquest va néixer de la necessitat d'explicar unes històries concretes, i de dèries com homenatjar els vells músics i les cobles en què tocaven", comenta Lara, expert del tema com demostra amb Nydia, programa de TV3 dedicat a la música d'arrels i la dansa que dirigeix fa més de deu anys, i amb premis com el Rafael Peris a la millor contribució a la radiodifusió cultural, que va guanyar el 1994.

Lara té una doble formació, la musical (piano i tenora) i la literària, perquè és llicenciat en literatura catalana i, sobretot, perquè entre poemes, reportatges, contes infantils, crítiques, guions, narracions i espectacles teatrals, acumula desenes de premis i de títols, però aquest que presenta potser és el més especial per la càrrega autobiogràfica: "He intentat experimentar amb una forma narrativa diferent en cada relat, però considero que globalment es podria considerar una novel·la de formació", afirma. "Amb el que escric intento obrir una mirada transversal entre les diferents arts, sobretot entre la música i la poesia; però una poesia visceral, la de la gent del carrer".

A més de misteris com el del mestre Juli Garreta, imatges plàstiques com la del sord que, assegut davant del mar, organitza concerts de sardanes dins del seu cap, i anècdotes "amb el to general de tragicomèdia", una de les aportacions importants que fa Lara és la visió de l'immigrant que arriba a Catalunya i s'integra de seguida a la cultura del país d'acollida. "El meu pare és andalús, però fins i tot ha escrit algunes sardanes". Tot un exemple que val la pena conèixer i difondre.

I de fons, la vida d'uns músics anònims per al gran públic que es guanyaven el pa amb altres oficis i que tan bé coneix Lara: "Em captiven els personatges una mica marginals, com aquests músics vells que es consideraven nàufrags feliços".