• Imprimir

Entrevista: Ken Loach En una societat en què el treball precari ha esdevingut la norma, el cineasta britànic es posa en la pell dels explotadors a 'En un mundo libre'

"El cine europeu presta molt poca atenció als immigrants"

Ramon Palomeras

Ken Loach vol fer que se senti la veu de la gent més vulnerable de la societat, que no està representada per cap partit. Aquest és un dels objectius d''En un mundo libre', que s'estrena avui
JEAN-P. KSIAZEK / AFP

En aquest enorme comerç sense regles en què s'ha convertit el planeta, on els treballadors estan infrapagats i el treball precari s'ha convertit en la norma i en el nucli de l'enorme transformació que s'està produint en el món laboral, el cineasta britànic Ken Loach, de 71 anys, continua posant el dit a la nafra per intentar remoure consciències. Però si fins ara es posava en la pell dels explotats, ara ha decidit, juntament amb el seu conspirador habitual, el guionista Paul Laverty, observar la mentalitat i el comportament dels explotadors.

Ho fa a En un mundo libre, als cinemes a partir d'avui. A través d'Angie (Kierston Wareing), Loach, autor entre d'altres de la polèmica El vent que sacseja la civada, demostra una vegada més com el món s'ha oblidat dels drets dels éssers humans. Angie va perdent els seus principis morals dins d'un sistema que ho corromp tot. Al final el personatge acaba utilitzant immigrants il·legals, no paga impostos i només aspira a guanyar diners. En general, apunta Loach, "per guanyar molts diners s'han de cometre moltes irregularitats". I és que un té una sensació quasi onírica, com si 150 anys de lluites sindicals s'haguessin esvaït de sobte, escombrats pel vent, com si mai no haguessin existit.

Què s'ha de fer amb els immigrants?

És molt interessant observar la hipocresia amb què s'aborda aquest problema; per un costat, la dreta afirma que l'economia no podria sobreviure sense aquesta força de treball precari, i per l'altre, li agradaria expulsar tota aquesta gent del Regne Unit. El que ens interessava sobretot en aquesta cinta era discutir la convicció que la manca d'escrúpols empresarials és l'única forma de progrés per a la societat, la idea que tot és un intercanvi de mercaderies, que l'economia ha de ser pura competició, totalment orientada al màrqueting, i que aquesta ha de ser la forma com hem de viure, recorrent a l'explotació i produint monstres. Els immigrants són els més explotats. Se'ls explota per dues vies; una, se'ls pot donar feina pagant-los menys, i dues, omplen el buit en les feines que els britànics, i per extensió gent de la resta del planeta, no volen. Dóna certa disciplina al mercat laboral.

Veient la seva trajectòria, sembla que el món laboral el fascina.

Passem dues terceres parts de la nostra vida treballant. La pregunta més correcta seria: per què no hi ha més pel·lícules que tractin el món laboral? A través de la feina experimentem el món en general. A partir d'aquesta anàlisi pots veure com funciona la nostra societat: els grups d'interès, les classes socials... La feina és el motor de la societat; o bé l'empeny, o bé la frena. Entendre el món laboral és entendre els problemes essencials de la societat.

Quina és l'alternativa a aquest sistema tan injust?

El comerç competitiu produeix i fabrica l'Angie. L'economia hauria de ser planificada. És a dir, s'hauria de produir el que es necessita i no produir per treure benefici. Si no entenem això el món s'acabarà, perquè estem produint de forma no planificada.

¿Enmig d'aquest desgavell, on són els sindicats?

En regressió per culpa de la seva debilitat i fragilitat, que vénen de la seva manca de lideratge. Els líders de la socialdemocràcia han demostrat que en la seva anàlisi política l'únic que els interessa és defensar els empresaris, que han d'obtenir tants beneficis com sigui possible sense mirar pels drets dels treballadors. Cal canviar radicalment l'anàlisi política i el lideratge polític per defensar el treballador, la seguretat de la feina, l'accés a l'habitatge, els salaris, el dret a la Seguretat Social, a l'educació dels fills, a les pensions... Totes aquestes fites s'haurien d'aconseguir a través d'un treball sindical independent, un treball que no quedi compromès o absorbit per la necessitat d'obtenir beneficis. Per això han fracassat. Però per a això calen més que mai sindicats que defensin tant els drets del treballador polonès com del britànic o l'espanyol. Amb el grup actual de líders no anem enlloc. No són competents.

Quina part de culpa en té la societat? ¿Potser hi ha algun error en matèria d'educació? ¿S'han perdut els referents ètics i morals?

No. L'educació és inherent a la societat. No pot existir de forma independent. No podem pensar en escoles que eduquin joves revolucionaris quan la consciència de la societat és una altra de ben diferent. Es tracta d'un fracàs de l'esquerra i de l'organització de la classe treballadora. No es pot canviar res sense la classe treballadora. És un problema que ve des de fa més de cent anys.

Com és que al seu país el film s'ha estrenat a la televisió i no als cinemes?

A la televisió ens assegurem un milió d'espectadors. Als cinemes com a molt en tindríem uns 200.000. És una història contemporània que pot tenir un impacte molt fort. No és l'ideal, però entre les diferents alternatives era la millor. La veritat és que no hi ha gaires diners per a la promoció, molta gent ni se n'hauria adonat. A més, també hauríem sortit amb poques còpies... No obstant, cada sis o set pel·lícules sempre n'estrenem alguna a la televisió. Ja ho vam fer amb The navigators.

Amb El vent que sacseja la civada ja van aixecar força polseguera. ¿Pretenen fer el mateix?

Quan trepitges el poder de la classe governant sempre s'enfaden. Però els hem d'ignorar. Hem d'ofendre aquests imperialistes. És bo per al debat.

¿M'està dient que pretén remoure consciències?

No exagerem... Però una mica sí. No hi ha una alternativa política que s'ocupi d'escoltar la veu de la gent vulnerable. S'ha de donar veu als explotats. Em sap greu que la gent no es rebel·li contra les injustícies i no acabo d'entendre l'escassa atenció del cinema europeu cap a la immigració, quan es tracta d'un dels problemes que més afecten la població. Si només ens fixem en Hollywood i els Oscars, el cinema europeu corre perill de mort.