• Imprimir

LaCrònica

Tenim història

Andreu Gomila

Asstrio, millor grup de jazz del 2007 segons els lectors de la revista 'Enderrock'
MARIA ÀNGELS TORRES

Natxo Tarrés, al llindar de la sala Bikini, no podia amagar la seva alegria. "Fa deu anys que no ens donen cap premi", deia el cantant de Gossos. I és que ahir la banda manresana es va emportar tres dels premis Enderrock. El més interessant per a ells era que els tres guardons eren els de la votació popular (millor grup de pop-rock, millor disc de pop-rock i millor videoclip musical), cosa que confirma els manresans com una de les bandes amb més tirada del país. El 4 d'abril celebraran 15 anys amb un concert a L'Auditori -hi seran els amics que els han acompanyat fins ara, com, suposem, Jorge Drexler i Dani Macaco- i a finals del mateix mes emprendran un projecte exterior, amb actuacions a Holanda. Els Gossos sempre han sigut una banda estimada pels músics i, finalment, sembla que els ha arribat el suport d'un públic que ha sabut valorar el seu Oxigen.

La tria no era fàcil, ja que, com deia Lluís Gendrau, president del grup Enderrock, el 2007 ha sigut "el millor any de l'última dècada" per a la música en català. Que Lax'n'Busto s'hagi de conformar amb la distinció a la millor web i que la crítica premiï Com anar al cel i tornar, d'Els Pets, com a millor àlbum del 2007 i millor CD de pop-rock, mentre que el públic es decanta per Gossos i Obrint Pas (millor directe de pop-rock, millor portada i millor DVD musical), també palesa que hi ha gustos per a tothom i que, sobretot, hi ha molt per remenar. Si comparem els premis Enderrock amb els Puig-Porret del Mercat de Música Viva de Vic o les votacions de l'AVUI.CAT, ens adonem que cap dels màxims guardonats repeteix. I que a l'hora de les votacions populars es demostra que la gent té memòria i que, sobretot, comencem a tenir història. Que els de Constantí, els manresans, els valencians, Gerard Quintana (millor disc de cançó d'autor), Lluís Llach (millor directe de cançó), Miquel Gil (millor cançó de folk) o La Carrau (millor grup de folk) triomfin per pur pes específic, té sentit, sobretot si tenim en compte la vàlua dels treballs que han realitzat últimament. Els excel·lents Mishima i Mazoni hauran d'esperar, com passa a qualsevol país normal.

Després, tanmateix, vénen les sorpreses bones i quan la crítica posa les coses a lloc, com quan Els amants de Lilith, de Lídia Pujol, obté el premi al millor disc de folk català i Temps i rellotge, de Sanjosex, és considerat el primer àlbum de cançó, al davant d'un altre jove, Cesk Freixas, més estimat pel públic. La joventut de la nova-nova cançó ha superat enguany Gil, Quintana i Maria del Mar Bonet. I és que Carles Sanjosé, cantant de Sanjosex, s'atreveix, com ahir, a rapejar el seu A dia a dia.

La història de la música no s'escriu si no hi ha matèria grisa i seguidors. I la sala Bikini estava a rebentar, amb molta gent jove i molts promotors, amb Tito Ramoneda, de The Project, Albert Guijarro, del Primavera Sound, i Joan Mas, de Mas i Mas, al capdavant. D'ells, també, depèn que aquesta nova generació de músics que captiva la crítica arribi a tothom. El 2008 també promet.