• Imprimir

L''Enciclopèdia catalana' es converteix, 30 anys després de la seva creació, en una web d'accés lliure i actualització permanent

Neix la www.enciclopedia.cat

Ignasi Aragay

Tot i que la versió clàssica en paper se seguirà editant, l''Enciclopèdia' es transforma en un producte d'internet de lliure accés que també permet la consulta del diccionari del grup i d'una versió anglesa reduïda
AVUI

La generació internet, que en el millor dels casos només coneixia la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) com la dels lloms verds de casa l'avi, té des d'ahir al seu abast tota la informació d'aquesta obra de referència a internet. La nova versió s'ha rebatejat simplement com L'Enciclopèdia i el seu format és de web. L'adreça: www.enciclopedia.cat.

El més rellevant del pas fet per la Fundació Enciclopèdia Catalana és posar la seva creació fundacional i més emblemàtica a la xarxa i fer-ho amb accés totalment lliure. On és el negoci, doncs? Doncs d'entrada, els seus responsables diuen que no és el que més interessi, tot i que, esclar, "no renunciem a l'explotació comercial i publicitària, però sense abusar-ne", afegeix Albert Pèlach, director general del grup. "Simplement, no podia ser que els joves d'avui ignoressin l'Enciclopèdia perquè no la trobaven a internet", afegeixen a l'uníson Agustí Montal, president de la Fundació, i Jesús Giralt, director editorial.

El cost inicial l'assumeix la Fundació i consisteix en una aportació anual de 300.000 euros. "És un projecte privat, de la societat civil, però el govern català ha mostrat el seu interès en la iniciativa i creiem que arribarem a acords que suposin una contribució econòmica pública", diuen els responsables del grup.

El lema que fa tres dècades, el 1968, va donar peu a una obra clau d'infraestructura cultural per al país segueix vigent per a la filla tecnològica: "Explicar Catalunya al món i explicar el món en català". Amb aquest esperit, el grup Enciclopèdia ha arribat a la conclusió que havia d'entrar a la xarxa per la porta gran.

El resultat és que ha abocat a www.enciclopedia.cat els continguts de la GEC, del seu diccionari i de la versió anglesa (una versió reduïda) de la mateixa GEC. Aquestes són les tres potes de la versió del segle XXI de l'Enciclopèdia, que a partir d'ara es presenta sense el catalana: "No cal, amb l'apòstrof i l'accent queda clar que només pot ser la catalana", diu Pèlach.

El precedent

Així com la GEC, que, almenys a curt termini, es continuarà editant en paper, va ser cabdal per a la normalització de la cultura i la llengua catalana, Pèlach, Montal i Giralt volen que el nou producte sigui també un referent. Traduït en xifres, les previsions són tenir uns 10 milions de consultes el primer any (unes 25.000 diàries), és a dir, entre 40 i 50 milions de pàgines vistes. Una estimació més que possible ja que, de fet, el nou producte no neix del no-res: "És un fill adolescent", diu Pèlach. "Precisament gràcies a això la inversió no ha sigut molt gran, part de la feina ja s'havia anat fent".

Des de fa 10 anys, funcionava a internet la Hiperenciclopèdia, que era de lliure accés, gràcies a convenis amb el govern de la Generalitat, a totes les escoles i biblioteques del país, i entre els funcionaris. El nombre de visites anuals era de 8 milions, tot i ser una eina de pagament, fet que impedia que s'hi pogués accedir a través dels buscadors més coneguts, com ara Google i Yahoo. Ara L'Enciclopèdia també existirà en aquests entorns.

A part del lliure accés, l'altre element clau de l'oferta de l'Enciclopèdia és el seu navegador d'última generació i la possibilitat que el públic hi interactuï. En aquest darrer punt, però, la veritable interacció no serà possible fins a la tardor. Jesús Giralt és explícit en això: "No estem davant d'un producte, sinó d'un projecte obert". Es tracta d'una obra en procés constant de renovació.

D'una banda, hi haurà l'actualització contínua de continguts en funció de les notícies d'última hora, que de moment assumeix un reduït equip de quatre redactors. De l'altra, la voluntat és que es produeixi una renovació permanent dels articles, en aquest cas a través d'un equip de 10 redactors interns -de moment cal buscar el finançament per crear-lo- i fins a un centenar de col·laboradors externs. Ahir, per exemple, a l'entrada Kosovo ja s'havia introduït un afegit sobre la declaració d'independència.

A més de l'equip professional, en aquesta voluntat d'enriquiment constant és on entren les col·laboracions espontànies del públic, "que esperem que siguin legió, tot i que la participació popular a hores d'ara és una incògnita". Aquest contacte permanent es vehicularà a través del Bloc de l'Enciclopèdia. Totes les propostes seran tingudes en compte, però només s'incorporaran després de passar un filtre lingüístic i de continguts. En els casos de col·laboracions importants, es farà constar l'autoria.

"Volem donar més garanties que altres productes enciclopèdics que existeixen a internet", diu Giralt en referència a obres com la Viquipèdia: "L'Enciclopèdia no té una estructura per agregació, sinó un ordre lògic, un equilibri temàtic i el rigor com a divisa". A part de marcar distàncies amb altres productes, afegeix un desig: "Igual com a finals dels 60 hi van participar el bo i millor de la intel·lectualitat catalana, ara volem renovar aquell compromís", afegeix el director editorial.

575.000 documents

Sigui com sigui, assegura que "en tres anys renovarem el 40% dels documents i arribarem als 575.000", diu Giralt. Ara n'hi ha 270.000. De moment, la presència d'imatges és molt limitada. També en aquest punt s'espera millorar l'obra amb el temps: es vol arribar a les 50.000 fotos, 2.000 dibuixos, 2.000 mapes i 1.500 vídeos d'aquí a tres anys.

El sistema de consulta és molt senzill. Cada cerca es pot fer a través de tres entrades: Enciclopèdia, Diccionari o Encyclopaedia (versió anglesa: ara té 30.000 articles). Les connexions hipertextuals són un dels plats forts del projecte. La pretensió és que a finals de l'any 2010 hi hagi 250.000 connexions hipertextuals internes i 30.000 d'externes. A més, hi ha accessos directes amb informació toponímica (Cercatop), estadística, temàtica (l'Arbre del Coneixement) i temporal (Cronos).