• Imprimir

El festival donarà entrada al rap amb bandes com Public Enemy o De la Soul, que compartiran espai amb Rufus Wainwright, Portishead i Stephen Malkmus

Primavera 'hip-hop'

Andreu Gomila

De la Soul (a dalt) i Public Enemy (a baix) van marcar una època per al 'hip-hop' nord-americà
PRIMAVERA SOUND

Els organitzadors del Primavera Sound han decidit esmenar-se i solucionar en la seva vuitena edició un dels dèficits del certamen i programar dos dels històrics del hip-hop. Si l'any passat va ser Patti Smith l'estrella amb solera que més va lluir, enguany serà el torn de Public Enemy, que vindran a Barcelona del 29 al 31 de maig per interpretar íntegrament el disc que els va catapultar fa dues dècades com a portaveus polítics i socials dels afroamericans, It takes a nation of millions to hold us back. Al seu costat hi haurà una altra banda mítica, De la Soul, la qual es va contraposar a Public Enemy pel seu missatge a favor de la pau i l'harmonia davant de les lletres sexistes i violentes dels seus companys de generació.

Però el Primavera Sound no es quedarà en el passat del hip-hop, sinó que també mirarà el present, amb bandes com Clipse o Eda & Mc Dagha. També tindran el suport rítmic dels Beastie Boys, Mixmaster Mike i algun grup local encara per confirmar. El Primavera Sound té segurs un centenar de grups i, segons va avançar ahir el codirector Albert Guijarro, en queden al voltant d'un 20% per firmar, cosa que faria reduir el nombre de bandes i solistes respecte al 2007 (152).

Entre els caps de cartell, cal destacar el retorn als escenaris de Portishead, que faran dos concerts durant el festival (a L'Auditori i al Fòrum), i les actuacions de Tindersticks, Sebadoh, Dinosaur Jr., Cat Power, Stephen Malkmus & The Jicks i Rufus Waintwright, un habitual barceloní. El bo i millor de l'escena independent occidental, amb l'afegitó japonès dels Boris.

Alguns podrien pensar, tanmateix, que la programació d'enguany aposta per la contenció, per la mesura, davant del creixement bestial del festival [vegeu infografia] i la proliferació de jornades musicals al Parc del Fòrum de Barcelona i a l'Estat en general, que fan encarir el preu d'uns músics cada cop més cobejats. Guijarro no va amagar la basarda que li provoca la inflació dels caixets dels artistes, tot i que el certamen compta amb 3,7 milions d'euros de pressupost (un 5% més que el 2007). El seu company en la direcció tripartida del Primavera Sound, Gabi Ruiz, admetia que fins i tot grups que tot just comencen "et demanen molts diners". I si a això li sumem que després del Primavera, al Fòrum s'hi celebrarà un nou festival, el Daydream (12 de juny), on hi haurà Radiohead i, encara més tard, el Summercase (18 i 19 de juliol), ens podem imaginar la tendència cap a la saturació de festivals que viu la zona, i la ciutat.

Al Primavera Sound, diuen, aposten per alguna cosa més que per ser "la banda sonora d'un cap de setmana de borratxera" -es referien al Summercase, que sol estar ple d'anglesos?- i tenen clar, com diu l'altre codirector, Juan Cervera, que, "com els videoclubs, sobreviuran els [festivals] que tenen caps i peus".

Projecció exterior

Ells, a més, s'estenen ja a l'hivern amb el Primavera Club i més enllà del Fòrum durant els tres dies de finals de maig en què té lloc el festival. Enguany sumen la sala Sidecar a La [2] de la Sala Apolo, a banda dels concerts al metro que es van celebrar durant l'edició del 2007. No descarten aprofitar algun altre espai públic de la ciutat per muntar showcases. Per tirar endavant això, però, estan pendents del vistiplau de l'Ajuntament. Per les paraules del delegat de Cultura, Jordi Martí, referents al "projecte cultural i artístic del Primavera Sound", sembla clar que el tindran, així com ja disposen de cinc anys més de permanència al Fòrum, fins al 2013.

La projecció del certamen barceloní va més enllà del Cap i Casal. I aquest 13 de març faran el salt a Austin (Texas, Estats Units), al festival South By Southwest, on hi portaran quatre bandes del país amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals. Les afortunades són Mazoni, Les Aus, Tokyo Sex Destruction i Veracruz, quatre vessants diferents de l'indie català.

Guijarro afirma que el Primavera Sound disposa d'una marca de prestigi en l'àmbit internacional i que volen fer-la valer perquè els grups d'aquí en treguin profit. Sobretot si tenim en compte que el certamen és un dels festivals urbans de música més importants d'Europa. Segurament només el superen el Popkomm berlinès i el Midem de Cannes, sense oblidar que el primer és més comercial i el segon és una fira.