• Imprimir

Entrevista: José García L'actor gallec és garantia d'èxit a França. A casa nostra té dos films en cartell

"La comèdia cansa i ajuda el cine d'autor"

Esteve Riambau

José García interpreta un inspector de policia a 'Plaga final' i també participa a 'Astèrix als Jocs Olímpics'
LAURENFILMS

Malgrat els seus orígens, no el criden gaire per fer cinema a Espanya.

És que tinc tanta feina a França! He fet El octavo día amb Carlos Saura, Utopia, de Maria Ripoll, i GAL, de Miguel Courtois. El meu ritme ideal serien dos films a França i un a Espanya.

Com ha viscut interpretar l'inspector de policia de Plaga final?

Es un personatge molt particular. Cap de les novel·les de Fred Vargas s'havia portat a la pantalla perquè el seu comissari és molt tranquil, parla molt poc i sempre apareix en segon terme. Això resulta molt poc cinematogràfic. Vam haver d'allunyar-nos una mica del llibre i del personatge original. Els seus admiradors van quedar sorpresos que al film hi haguessin escenes d'acció.

Conserva, tanmateix, l'aire melancòlic de tots els policies de ficció...

Està una mica amargat. Per preparar el personatge vaig conviure amb la Brigada Criminal de París i era molt angoixant. No els acompanyava als escenaris dels crims però en parlàvem i m'ensenyaven documents de casos terribles. Els policies són molt tranquils, van sense armes, ben vestits, i tenen molta cura de no destruir proves. Al cine, no es pot fer.

Treballar amb Costa-Gavras a Arcàdia, on justament interpretava un criminal, va canviar la seva carrera?

Ja havia fet altres papers dramàtics o intimistes, però és cert que treballar amb Saura em va obrir la porta d'altres grans directors com Costa-Gavras o Jean-Jacques Annaud.

Quin paper fa a Minor, el darrer film d'Annaud?

Transcorre a l'època prehomèrica i tracta dels principis de la filosofia, quan els homes viuen amb la natura. El meu personatge viu amb els porcs perquè ha mossegat una dona, però després fa un miracle i es converteix en el rei de l'illa. El rodatge va ser molt interessant. Annaud sempre està content perquè ho controla tot.

També apareix a Astèrix als Jocs...

També la vam rodar a Alacant, a Ciudad de la Luz. Jo m'ho passava bé perquè coneixia la meitat de l'equip tècnic espanyol, però és complicat quan a qualsevol escena tens tres-centes persones al teu voltant. Sort que hi havia Santiago Segura, dormíem un sobre l'altre fins que tot era a punt. Jo vaig ser-hi només quatre dies, però tot era tan gran que no aprofites gaire l'experiència. Es perd molt temps.

Quina ha sigut la seva evolució?

Vinc del teatre. Després vaig fer televisió, on sempre sortia disfressat de dona. Així em va arribar l'èxit, que es va repetir al cinema amb La vérité si je mens. Dos anys després va aparèixer Philippe Harel amb el guió d'Extension du domaine de la lutte, el meu primer paper dramàtic. La comèdia cansa molt, però fer pel·lícules comercials ajuda a fer cinema d'autor més intimista. El meu proper projecte és una comèdia d'autor dirigida per Samuel Benchetrit i amb Sergi López. Mai no hem treballat junts.

L'humor és internacional?

Hi ha humors molt locals. Em van oferir la versió francesa de Torrente però no crec que el projecte s'arribi a fer, tot i que m'agradaria fer alguna altra cosa amb Santiago Segura. Per triomfar amb la comèdia, el públic t'ha de conèixer de la televisió.