• Imprimir

Natalie Portman i Scarlett Johansson presenten 'Las hermanas Bolena' a la Berlinale, que avui dóna a conèixer el seu palmarès

Fan perdre el cap

Elisabet Cabeza

Scarlett Johansson i Natalie Portman van fer girar més d'un cap
J. EISELE / REUTERS

La Berlinale es guardava uns asos a la màniga per tancar una 58a edició que, en secció competitiva, no haurà portat gaires alegries. Una de les cartes, dia de glòria per als fotògrafs, va ser la presència de dues de les actrius més buscades, Natalie Portman i Scarlett Johansson. L'altra, el retorn per la porta gran del veterà cineasta Andrzej Wajda, amb Katyn, sobre la massacre de civils i soldats polonesos per ordre del règim de Stalin, un film que participa a la secció oficial fora de concurs. I, finalment, una opera prima amb números per a premi, la nord-americana Ballast.

Portman i Johansson van desembarcar al festival per presentar Las hermanas Bolena (The Other Boleyn Girl), com ho faran dilluns que ve a Madrid de cara a l'estrena el 29 de febrer. Somriures, bon humor i defensa poc entusiasta d'un film que, per ell sol, no farà perdre el cap a ningú.

El seu director, Justin Chadwick, volia fugir de l'etiqueta de pel·lícula d'època per fer una història de "personatges de carn i ossos" encara que s'estigui parlant d'Enric VIII, Anna Bolena, la seva germana o Catalina d'Aragó (encarnada per Ana Torrent). El problema és que el tòpic que diu rebutjar ha estat sovint més profund que el que serveix aquesta nova aproximació. Algunes sèries britàniques o Anna dels mil dies, sense anar més lluny. Diu també que, en adaptar el bestseller de Philippa Gregory, va pregar per un càsting de somni i es va trobar rodant amb Portman, Johansson i Eric Bana. Potser hauria d'haver posat una espelma per al guió també, encara que vingués signat per Peter Morgan, al darrere de films com The Queen, de Stephen Frears.

La passió d'Enric VIII (Bana) per Anna (Portman), que el porta a trencar amb Roma i erigir-se en cap de l'Església anglicana, es redueix a l'estira-i-arronsa d'ella per no anar-se'n al llit si no és casada. Una obsessió reial que s'acaba de la nit al dia i no s'explica dramàticament al film més enllà de la cara de fàstic del rei encarnat per Bana, desaprofitant els seus provats dots d'actor. Johansson, com la benèvola Maria Bolena i la mateixa Portman, defensael seu personatge sota capes de vellut i pedreria, però és Kristin Scott Thomas, la seva mare a la ficció, qui té les millors rèpliques, prou cíniques per recordar fins a quin punt hauria pogut interessar una lectura contemporània del cas de la reina decapitada.

Ballast, encarregada de tancar la secció competitiva de la Berlinale a l'espera del palmarès d'aquest vespre, també és primer llargmetratge. El californià Lance Hammer ha escrit, produït i dirigit el film, buscat actors amateurs o debutants per explicar un drama familiar que bascula pausadament cap a la reconciliació. Més espartana que el sovint mal anomenat cine independent americà, aconsegueix que la càmera es mogui al ritme dels sentiments de què és testimoni. Pensava en els germans Dardenne? "Sí -admet amb un somriure...-, són la meva inspiració". Tot i que aquí el paisatge sigui el delta del Mississipí. A Sundance va ser premi a la millor direcció i fotografia.