• Imprimir

Andrés Waksman tanca el cicle Laboratorio de Solos al Mercat de les Flors

Sol com un gos

Marta Porter

Andrés Waksman presenta la seva particular visió de l'amor romàntic al seu solo 'El perro alado'
MIREIA PLANS

Després de la gira per diferents països dels solos que va crear per a ballarins i coreògrafs com Sofía Asencio, Viviane Calvitti, Sònia Gó-mez, Idurre Azkue, Tomàs Aragay, Bebeto Cidra, Sònia González, Eric Martin, Iva Horvat i Simona Quartucci, el coreògraf uruguaià Andrés Waksman tanca el cicle Laboratorio de Solos amb un últim solo ballat per ell mateix, El perro alado, que es podrà veure al Mercat de les Flors des d'avui i fins diumenge.

"Per mi un solo és una història d'amor. Quan tens una sola persona en escena sempre sorgeix la soledat, i amb ella la recerca de l'amor. En definitiva, l'amor és l'últim motiu pel qual ens movem", assegura aquest coreògraf, que ha col·laborat amb creadors com Wim Vandekeybus i Veronique Ros de la Grange.

En aquest El perro alado, títol que fa referència a la imatgeria uruguaiana, Waksman assegura que treballa el tema de l'amor d'una manera molt més "descarada". Jo sóc com el gos en zel que té instints animals, "es veu l'amor des d'un punt de vista no humà". En aquest solo, d'una hora de durada, Waksman convida a ballar cada nit una ballarina diferent. "Jo m'hi dirigeixo, però cada reacció és diferent, de manera que cada solo serà diferent".

Música en viu

Aquests dies Waksman, que feia sis anys que no ballava, ha convidat Idurre Azkue (avui), Linn Johansson (divendres), Sofía Asencio (dissabte) i Carme Torrent (diumenge). A més a més, l'espectacle compta amb Albert Vallverdú en directe dalt l'escenari tocant la guitarra elèctrica i el piano, i amb dues projeccions videogràfiques.

"El denominador comú de tots els solos era l'amor, però mentre a El perro alado parlo de l'amor romàntic, als altres solos tractàvem el tema des de diferents perspectives, parlàvem més de l'amor universal", acaba.