• Imprimir

L'autor de 'Marius et Jeannette' retrata de nou la seva ciutat amb un 'thriller' desesperat sobre la venjança

Guédiguian torna a Marsella

Esteve Riambau

Guédiguian diu que tot el que fa s'interpreta en clau política
JOHANNES EISELE / AFP

Robert Guédiguian portava quatre anys sense rodar a Marsella. Ara hi ha tornat i Lady Jane es presenta avui a la Berlinale amb els seus actors habituals com a protagonistes: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin i Gérard Meylan. "La veritat es que després dels viatges a l'Elisi amb Presidente Mitterrand i al país dels meus avantpassats amb Le voyage en Arménie, no sabia què fer. La solució òbvia era tornar a Marsella amb els meus actors habituals", afirma a l'AVUI el realitzador francès.

El títol del seu darrer film està tret d'una cançó dels Rolling Stones -el grup que ha inaugurat aquesta edició del certamen-, però el viatge de Guédiguian vers el passat no en té res, de nostàlgic. Utilitza les claus del gènere policíac, revestides de mitologia clàssica, per explorar tres personatges amb un passat delictiu que es tornen a reunir per dur a terme una terrible venjança.

L'escenari torna a ser Marsella però aquest cop la ciutat és menys social, més abstracta. Segons el cineasta, "fa vint anys, podia rodar en continuïtat. Ara em veig obligat a tallar per capturar només aquells elements de la Marsella amb la qual m'identifico. Les coses evolucionen i jo també. Es tractava d'explicar la mateixa història de sempre però mostrant com moltes de les coses d'abans han desaparegut i això condueix a ser més abstracte". Guédiguian admet que "podria haver rodat a qualsevol altra ciutat, però n'hi ha prou que el film passi a Marsella perquè ja impliqui un determinat entorn social. Després d'haver fet quinze films, tot el que jo rodo o dic s'interpreta en clau política i a Lady Jane també hi és".

A les primeres escenes, el segrest d'un adolescent i el pla per aconseguir els diners del segrest apunten vers el policíac, però Guédiguian només utilitza el gènere "com una protecció que després permet anar molt més lluny i arribar al fons de la violència. Crec que Lady Jane és un film encara molt més terrible que La ville est tranquille. Ja no queda res que sigui vàlid, ni tan sols l'amistat. Els actes heroics del passat també han quedat oblidats. Fins i tot es posa en qüestió la decisió de si s'acompleix la venjança. Quin sentit té? Vaig començar aquest film prescindint de l'entorn social, sense parlar directament de política, recuperant els meus amics a Marsella, i he desembocat en un film terriblement pessimista sobre l'absència total de sentit a la societat actual. La mateixa història explicada des d'un punt de vista naturalista no podria arribar tan lluny. La metàfora es molt més efectiva que el realisme, i la venjança és un sentiment que es troba a l'ordre del dia".

Ascaride, com Electra

Bona part del pes d'aquest film tan lúcid com pessimista recau sobre el personatge que interpreta Ariane Ascaride. La musa habitual de Guédiguian defineix la protagonista de Lady Jane com "una dona antipàtica que si se la sotmetés a un procés, gaudiria de circumstàncies atenuants. La vida l'ha endurit i esdevé una assassina. Cada cop que jo pensava en tot el que ella havia fet, se'm posaven els pèls de punta perquè revela una monstruositat comparable a la d'Electra. Després de rodar la darrera escena, em vaig treure tota la roba i la vaig llençar. No suportava estar ni un minut més dins de la seva pell".