• Imprimir
• Enviar

ElComentari

La llengua dels nostres reis

Joan Tudela / joantudela@periodistes.org

Celebrem ara els vuit segles del naixement del més gran dels nostres reis, Jaume el Conqueridor, i commemorarem aviat (l'any 2010) els sis segles de la mort de l'últim dels nostres reis, Martí l'Humà. Quina era la llengua dels nostres reis?

Fins allà on sabem, gràcies als estudis de Martí de Riquer, cap dels nostres reis no era monolingüe. Referim-nos als casos més significatius. El primer comte-rei, Alfons, mal anomenat el Cast, parlava català -pel pare- i aragonès -per la mare-. A més, va aprendre provençal, llengua en què va escriure poesia. Comte de Barcelona, rei d'Aragó i marquès de Provença, s'expressava en tots tres idiomes. Jaume I coneixia bé el provençal, l'aragonès i el català, llengua en què va dictar la seva crònica. Jaume II feia honor al sobrenom el Just, perquè dominava el català, l'aragonès, el provençal i el sicilià, o sigui, les llengües de tots els pobles de la Corona. Martí l'Humà, l'últim rei del casal de Barcelona, parlava català, aragonès i sicilià. I tots sabien una mica de llatí, el que calia per entendre els documents jurídics corrents. Els nostres reis, doncs, tenien com a llengües pròpies, i també d'ús públic, les llengües territorials dels països que en cada època formaven part de la Corona d'Aragó.

En canvi, el príncep que un dia serà Felip VI ignora el català, el gallec i el basc, totes tres llengües oficials a extensos territoris del regne d'Espanya. L'any 1979, l'aleshores senador Josep Benet va demanar que l'educació de l'hereu al tron inclogués el coneixement de les quatre llengües i cultures que coexisteixen al regne. Sense cap resultat. Anem cap enrere, com els crancs.