• Imprimir

Daniel Day-Lewis presenta a la Berlinale 'Pozos de ambición', fosc retrat d'un magnat que opta a 8 Oscars

Sang, petroli i psicoanàlisi

Elisabet Cabeza

Daniel Day-Lewis durant la roda de premsa d'ahir a la Berlinale
JOHANNES EISELE / REUTERS

Al mateix paisatge texà on James Dean buscava petroli a Gegant, Paul Thomas Anderson ha rodat la història d'un altre magnat a psicoanalitzar a Pozos de ambición (el títol original és There will be blood, Hi haurà sang), l'estrella a competició ahir a la Berlinale, protagonitzada per Daniel Day-Lewis i amb vuit nominacions als Oscars. Divendres que ve arriba a les nostres pantalles.

L'acció transcorre, en teoria, a la Califòrnia de principis del segle XX, però el director s'ha pres la llicència dramàtica de rodar a l'ara més remot desert de Texas. La terra que "només dóna per a males herbes" és on el protagonista, Daniel Day-Lewis, trobarà el seu mana. Un sòl dur que esgarrapa amb esforç des de la primera escena, al fons d'un pou. Un miner ermità que canviarà la recerca d'or per la de l'or negre i que construirà una fortuna a canvi de suor, la sang d'altres i males puces.

Constructors d'imperis

La literatura i el cine s'han interessat sovint per la figura del totpoderós home fet a sí mateix que construeix imperis cremant ponts, uns personatges dotats per als negocis però invàlids en el terreny emocional. De Ciutadà Kane a L'aviador, el miracle americà ha tingut rostres tan turmentats com el que ara mostra Daniel Day-Lewis.

El director de Magnòlia s'hi va interessar quan va topar amb Oil!, d'Upton Sinclair, una novel·la del 1927 que agafava el personatge d'un petrolier per repassar bona part de la convulsa història de les primeres dècades del segle XX. "Més que adaptar -explica-, m'he dedicat a robar el que m'interessava", deixant fora bona part del retrat social, d'un autor "molt polititzat" i afegint-hi collita pròpia en l'intent d'acostar-se a un industrial esquerp que vol i dol estimar el seu fill adoptiu i xoca amb les aspiracions d'un predicador tan ambiciós com ell.

Film d'època, amb un ús del so provocador per a una producció de Hollywood, representa un canvi de to en la trajectòria de Paul Thomas Anderson, però no radical. La megalomania ja l'havia tocat abans i, per la resta, "simplement busca la millor manera d'explicar la història que té entre mans", diu Daniel Day-Lewis. Paul Thomas Anderson sap que parlant de petroli i religió entrarà "en el perillós terreny de les al·legories" amb l'actualitat, però no està disposat a parlar sobre el tema.

Densa, amb llocs comuns però amb d'altres de molt interessants en el retrat d'un home sol, la pel·lícula necessitarà l'empenta dels Oscars o d'alguna recompensa a Berlín per fer-se un lloc de cara al gran públic. A Espanya, poc favor li farà la traducció del títol com a Pozos de ambición, més propi d'un capítol de Dallas.