• Imprimir

Entrevista: Anna Lizaran Interpreta el jutge Azdak a l'obra 'El cercle de guix caucasià' de Bertolt Brecht, que s'estrena dijous al TNC dirigida per Oriol Broggi

"Tant se val que les paraules les digui un home o una dona"

Teresa Bruna

Anna Lizaran interpreta un jutge cràpula però tan lúcid que sempre troba l'autèntica veritat
FRANCESC MELCION

Els ingredients són suculents: és un dels textos més populars de Brecht, el dirigeix Oriol Broggi, el jove enamorat dels clàssics (Antígona, Primera història d'Esther...) que a cada obra ens sorprèn; l'escenografia és de Jean-Guy Lecat, escenògraf de capçalera de Peter Brook durant més de 20 anys i especialitzat en grans espais com la Sala Gran, on es representarà del 14 de febrer al 6 d'abril. És un petit musical, molt poètic, amb partitura de Paul Dessau, que interpreta la no menys poètica banda Cabo San Roque (cinc músics i instruments semiinventats) i un narrador cantaire (Víctor Estévez, el triomfet que ha passat per Ventdelplà). La traducció, com passa sovint en les grans obres, és de Feliu Formosa i, pel que fa al repartiment, hi ha 21 actors de cares conegudes, dos nens que s'intercanvien i dues dones excepcionals: Marta Marco i Anna Lizaran. L'Anna és el jutge Azdak.

Qui és Azdak?

Un gran personatge del teatre clàssic com ho pot ser el Falstaff. És un cràpula, un desgraciat, borratxo, pesseter..., però té una lucidesa especial, és astut, i a moments molt sensible. Bé, jo tinc ganes de fer-lo així!

I torna a fer d'home!

Sembla que en tingui l'exclusiva, oi? Però m'ajuda molt perquè em fa fer-ho d'una manera no tan realista però no exempta de veritat i emoció. Són éssers, són paraules que tant se val que les digui un home o una dona. El que han de sorgir són les emocions.

Com qualsevol altre paper?

Bé, no sé si m'hauria atrevit a interpretat un Hamlet, que l'han fet moltes actrius. Hi ha tot un component baronívol, l'enamorament de la mare, la cosa d'Ofèlia, no sé... Però he fet moltes vegades d'home. També cal dir que tinc unes condicions o unes mancances físiques de no ser un bellezón. Potser em va bé per això!

Apa! Expliqui'm l'argument.

Comença amb un conflicte de dues granges que discuteixen per uns terrenys. Arriba un personatge, que es el cantaire, i diu: "Us explicaré una història i la farem tots plegats". Aquí Brecht prepara el distanciament que sempre diu que s'ha de tenir amb les obres: la gent veu com s'estan disfressant allà al davant, veu que és el teatre dins del teatre. Però no poden deixar de banda l'emoció. Som mediterranis!

El decorat deu ser espectacular...

És espectacular perquè, en aquell escenari tan gran, quan comença no hi ha absolutament res! Venim del carrer i de mica en mica es van construint coses, petits elements. És espectacular.

La veig molt emocionada. Per què diu que no vol fer més teatre?

Perquè ja sóc gran.

Però si aquesta feina no té edat!

Però aquella pressió de cada estrena... Mira, jo no vull explicar per què no vull fer teatre. Passa que tinc moltes coses per ensenyar, saps? I quan em fico en una aventura d'aquestes amb joves que donen tant, que tenen tanta il·lusió, tinc ganes de donar-los mil consells i ensenyar-los, i penso: "Què t'empatolles que te'n vas, si sempre estaries lligada al teatre!". Potser respecto massa la professió. Sempre que començo, quan em poso davant l'obra, penso: "I ara com ho faig, això?".

M'impressiona que una actriu com vostè encara tingui por...

Por? Pànic, tinc! I això que cada vegada que estreno he de fer el currículum i veig que en 30 anys he fet 65 protagonistes. Però no vol dir res, de vegades no pujaria a l'escenari. M'estimo molt el teatre, em manté en forma, desperta, oberta. A cada obra tens una família diferent que, de mica en mica, se't van ficant dins. Penso: "Com me'ls estimo!". És molt especial, el teatre, està viu, és com el que passa al carrer. Però també penso que la gent deu estar tipa de veure'm. Deuen dir: "Una altra vegada l'Anna, que pesada!".

Però si vostè és Anna Lizaran! Esperi que es reinauguri el Lliure!

Però és que també m'agrada regar geranis, fer una rentadora, assabentar-me de com és Brecht, anar al súper, tenir contacte amb Feliu Formosa però també amb la caixera del súper. Hi ha massa coses per fer i tinc por de no poder fer-ho tot. Són massa anys. Però després d'haver conegut aquesta gent tan fantàstica... Ai, deuen pensar: "Aquesta dona sempre està dient que plega i no se'n va mai, sempre és aquí treballant, agafa tots els papers". Va, ja no ho diré més.