• Imprimir

Després de vuit anys allunyat dels cines, Alain Delon torna a la gran pantalla en la pell de Juli Cèsar a 'Astérix en los Juegos Olímpicos'

La poció gal·la esdevé olímpica

Ramon Palomeras

Astèrix (Clovis Cornillac) i Obèlix (Gerard Depardieu) tornen a la càrrega amb un nou film
TRIPICTURES

Visconti, Melville, Antonioni, Clement, Fellini, Malle, Schlöndorf, Deray, Gabin o Lancaster són només algunes de les raons per les quals es pot considerar l'actor francès de 72 anys Alain Delon un veritable mite. Les altres raons ja són més intrínseques; no cal ni esmentar-les. "És la gent i la premsa els que han decidit que jo sigui un mite. Jo no ho he demanat. Però m'encanta ser un mite vivent perquè els mites solen estar morts", apunta rialler. Però el 2000, després de participar en Els actors, va decidir que ja n'hi havia prou. Es retirava per centrar-se en la televisió i el teatre. "Ho vaig fer per motius personals; em venia de gust plegar. Només els imbècils es penedeixen de les seves decisions. No trobo res a faltar. Porto cinquanta anys en la professió. Ho he vist i tingut tot. Em quedo amb els bons records. Però ja vaig deixar clar que, si hi havia alguna bona oportunitat, l'aprofitaria", raona.

I ara li ha arribat de la mà dels herois gals, tot i que ell és fan de Lucky Luke, com reconeix. Ha decidit aportar el seu granet de sorra tot posant-se en la pell de Juli César a Astérix en los Juegos Olímpicos, el tercer lliurament dels herois d'Uderzo, que s'estrena demà a Catalunya, dirigida en aquesta ocasió per Frédéric Forestier i Thomas Langmann.

"Em venia de gust fer-la. Sabia que disfrutaria molt; és així de senzill. Però només hi tinc una participació. Els protagonistes són els de sempre". Certament, no ha tornat amb poca cosa. Ha apostat per un cavall guanyador: 48 milions d'espectadors van veure els dos lliuraments anteriors, mentre que en la seva estrena el cap de setmana passat a França tres milions de persones es van deixar caure al cine per veure-la. Ja els pot anar bé, ja; és la cinta europea més cara de la història, amb un cost faraònic de 78 milions d'euros.

Crítiques a França

Però el beuratge de Panoràmix no acaba de convèncer. Tediosa, mediocre i anèmica són tan sols alguns dels adjectius amb què la premsa francesa ha rebut la cinta. "La crítica i el públic sempre corren per camins paral·lels. Però és més aviat un fenomen parisenc. La resta del país ens ha donat molt de suport", coincideixen els dos directors.

Potser és per això, per rebre l'abraçada popular, que, a banda del reclam de Delon i de Clovis Cornillac i Gérard Depardieu en els rols principals, la cinta compta amb la participació del futbolista Zidane, l'automobilista Michael Schumacher, el basquetbolista Tony Parker i Santiago Segura, entre d'altres.

Delon no amaga que temps passats eren, potser no millors, però sí diferents. "El cinema que jo vaig conèixer ja no existeix. He treballat amb els més grans. És l'ofici més maco del món. Ara no és com abans. Actualment a tots els països hi ha força personalitats -Besson a França, Spielberg als Estats Units o Almodóvar a l'Estat espanyol, per posar-ne uns exemples-, però no es pot comparar. Però, certament, abans de deixar aquest món, m'agradaria treballar amb ells. Cadascú té el seu estil i les seves històries particulars".

Perdre el nord

Tanta popularitat i reconeixement podrien haver fet perdre el nord a Delon. No obstant, té les coses molt clares. "Si un actor barreja la realitat i la ficció, s'estavella. Aquells que ho han barrejat han desaparegut. És una regla", apunta satisfet. I és que la gent encara l'idolatra.

"Ser estimat encara pel públic significa que has triomfat. Si el públic no m'estimés, voldria dir que hauria fracassat i en algun moment determinat de la meva trajectòria hauria hagut de canviar de feina. No vull caure en la malenconia, però quan algú s'acosta i em diu: "Gràcies per tot el que has fet en tots aquests anys", no me'n puc estar i m'emociono. No sóc cirurgià, ni científic ni investigador; sóc només un actor", admet. "Qui és un mite és Santiago Segura! La gent sempre l'atura pel carrer!", diu rialler.