• Imprimir

Aquest divendres arriba als cinemes 'No es país para viejos', protagonitzada per Tommy Lee Jones i Javier Bardem

Els Coen dels vells temps

Elisabet Cabeza

Javier Bardem opta a l’Oscar com a millor actor de repartiment pel paper d’assassí en l’últim film dels germans Coen
PARAMOUNT

Un assassí a sou (Javier Bardem), un cowboy amb un botí inesperat (Josh Brolin) i un xèrif a les portes de la jubilació (Tommy Lee Jones) són els tres protagonistes de No country for old men (No es país para viejos, com s'estrena aquí aquest divendres). Tres personatges units per un crim de sang i dòlars que condueixen la història per la frontera texana amb Mèxic sense acabar de trobar-se mai.

"Aquest era un dels principals reptes que ens van atraure de la novel·la de Cormac McCarthy, com tres pel·lícules en una", expliquen Joel i Ethan Coen. N'hi va haver d'altres, però detallar-los va requerir el seu temps i esforç en la primera presentació del film al Festival de Cannes on competia en secció oficial, abans que la carrera als Oscars i altres premis de l'òrbita de Hollywood posessin la pel·lícula en el punt de mira. Des de Sang fàcil a Fargo, passant per Mort entre les flors, Barton Fink, El gran Lebowski o O Brother!, els germans Coen s'han guanyat tant la reputació de cineastes amb món propi, com de ser molt propis a l'hora de donar-ne explicacions.

Als rodatges tampoc no es prodiguen i quan ho fan "és difícil saber quan acaba la frase d'un i comença la de l'altre...; és com parlar amb un tipus amb dos caps", diu Brolin.

Quant als actors, "bona part de la feina -diuen els directors- la fem amb el càsting", i per la resta, els eloqüents resultats a pantalla de bona part de la seva filmografia són un cant a l'eficàcia de la discreció en temps de tant soroll.

Després de la tèbia acollida de The Ladykillers -remake d'un clàssic de les Ealing Comedies-, Crueltat intolerable, i la remarcable, però breu, espurna de geni d'un dels curts de Paris, je t'aime, No es país para viejos marca un retorn -serem redundants- als vells temps de Fargo, film amb què té algun punt de contacte argumental més enllà de l'excel·lència cinematogràfica. En tots dos, hi ha un protagonista absolutament desconcertat per l'entorn de violència en què treballa. La detectiu embarassada interpretada per Frances McDormand a Fargo i el xèrif desil·lusionat de Tommy Lee Jones a No es país para viejos passegen la seva humanitat per un món desolador. "És veritat que tenen força coses en comú -reflexiona Joel Coen-, però no hi vam caure fins que ja havíem acabat la pel·lícula, retrospectivament".

'Western' o 'thriller'

Si el paisatge remet enganyosament al western, els dos directors estan convençuts que No es país para viejos s'acosta també més al thriller. "Ja era un tret que ens va sorprendre en llegir la novel·la de McCarthy, que s'apartava una mica del gènere que ell sol cultivar, quasi homenatjant les novel·les populars, i a la vegada extremadament rica en el retrat dels personatges, de l'entorn i a l'hora de desgranar un descens als inferns, que per si sol, com a exercici narratiu, és apassionant". Preservar aquest esperit ha estat, doncs, un altre repte. Hi ha diàlegs que hi són íntegres, paraula per paraula, com el que l'assassí encarnat per Javier Bardem manté amb el terroritzat propietari d'una estació de servei a l'inici del film.

L'any de Tommy L. Jones

I bona part dels monòlegs interiors del xèrif que puntuen la novel·la s'han reconvertit en diàlegs de la mà de Tommy Lee Jones amb el seu ajudant. Un any de gràcia per a l'actor texà que ha tingut l'oportunitat de donar veu també a un altre home enfonsat a En el valle de Elah. És aquesta última la que li ha donat la nominació a l'Oscar com a millor actor, mentre que Bardem l'ha aconseguit pel seu paper al film que ens ocupa en la categoria de millor secundari per a la qual surt com a gran favorit. El film dels Coen aspira a un total de vuit estatuetes.

Josh Brolin, que apareix a totes dues, haurà d'esperar una altra oportunitat, i no serà per padrins. L'actor diu que va ser Sam Shepard qui el va posar en la pista de No country for old men i que va enviar una cinta per al càsting durant el rodatge de Grindhouse. "Me la van rodar Quentin Tarantino i Robert Rodríguez en una pausa per dinar...; i quan el van veure, el Joel i l'Ethan l'únic que em van preguntar va ser: «Qui dels dos ha il·lumiat?»".

Bardem, que sí que ha cridat l'atenció de la crítica i la professió, bromeja també del seu insòlit look a la pel·lícula. "Tinc aquesta pinta perquè no en tinc ni un idea d'anglès i no sé què dic la major part del temps".