• Imprimir

El 14 de febrer el Teatre Borràs ens mostrarà els problemes i vivències d'una parella separada a 'Ex', un espectacle que fusiona el teatre amb la màgia

Qui es queda la nevera

Teresa Bruna

La parella protagonista d''Ex' se separa als dos minuts de l'obra. Quedarà una bona estona per sentir-los rondinar, beure 'surfer' i potser trobar-se a faltar una mica i tot
XAVIER BERTRAL

Les parelles se separen, això és un fet. I, vinguin d'on vinguin, de la classe social que siguin, amb fills o sense... sempre tenen actituds en comú. Muriel Robin i Pierre Palmade, autors de la comèdia Ils se sont aimés, van fer una exhaustiva recerca del que passa després d'un divorci en diverses capes socials En va sortir aquest text que es va estrenar amb un èxit rotund a París l'any 2001. L'Abel Folk, que n'és productor, director i coprotagonista, en va fer la seva versió "amb elegància nòrdica i molta ironia", i és la que veurem al Teatre Borràs a partir del 14 de febrer -dia dels enamorats!- sota el títol d'Ex.

La protagonista femenina és Àngels Gonyalons. No hi ha més actors. Hi surt una beguda nova, el surfer, uns personatges que hi són i no hi són i una escenografia màgica, de Montse Amenós. Tant, que han comptat amb la col·laboració del mag Lari, que, per cert, està contentíssim de "fusionar" la màgia amb el teatre.

"Ell no intervé en el repartiment però tot el procés de l'obra, el trajecte que fa, es vehicula amb la màgia. És a dir: l'escenografia no és convencional, és un cub de màgia i és l'eina que s'utilitza per anar travessant el temps. I tot és ple de detalls de màgia, però petits, subtils. No espereu gags d'il·lusionisme: tot és molt auster, molt minimalista", ens explica Àngels Gonyalons.

Ella és la Isabel, "la dona que es casa amb en Martí al primer minut; el divorci arriba cap als dos minuts i mig". A partir d'aquí, tots dos utilitzen l'arsenal que han anat acumulant amb els anys de convivència i se'l van disparant, de manera que "poden arribar a ser patètics mantenint el punt nòrdic", des del repartiment dels electrodomèstics a les posteriors relacions amb els sogres. Però no en sabem gaire més, perquè hi ha sorpreses i no ens les volen explicar.

Un paper per a l'Àngels

"Amb l'Abel no ens coneixíem. Bé, ell sabia qui era l'Àngels Gonyalons i jo sabia qui era l'Abel Folk. Fins i tot havíem treballat junts en un telefilm que va dirigir Sílvia Munt, però no havíem coincidit en papers propers al teatre". Glòria Casanova, de la productora La Projectora (Abel Folk + Annexa), va ser la que va descobrir l'obra i la va portar a l'Abel perquè estudiés la possibilitat de fer-la. I ja li va dir que el paper de la Isabel era calcat per a l'Àngels. "Quan em va trucar i m'ho va explicar, vaig dir: «Provem-ho!». I la veritat és que el text està molt bé i és molt divertit".

Folk patia molt perquè havia de dirigir la feina de la seva partenaire tot assajant: "Em deia: «No et prenguis malament que et dirigeixi». La veritat és que he gaudit molt dels assaigs, no ha sigut gens complicat i no m'he sentit sola. A més hi ha Jordi Bonet, que ha fet la música, i ens coneixem des de fa 30 anys!"

L'Àngels canta. M'he quedat sorpresa que, en preguntar-l'hi esperant el no, em contestés: "No puc dir que no canto! Tot i que vaig advertir l'Abel que m'agradaria passar una bona temporada sense cantar, estar només al teatre i no haver de patir per les faringitis. Jo he fet teatre musical durant molts anys, i molt intensos". Be, no creem expectatives: "Fem quatre notes. A ell se li ha ficat al cap fer-ho, tenia aquesta il·lusió".

Un altre protagonista de l'obra és el surfer, un còctel inventat expressament, d'un color entre blau i verd cridaner. La Isabel en beu força. "¿Saps allò de quan retrobes l'ex i tens aquella actitud una mica immadura i adolescent? «Que si estic fent això... Posa'm una altra copa». ¿Saps aquella actitud que desprès quan arribes a casa dius «Ostres, he fet el paperina», però en aquell moment el que has de fer es sobreposar-te? I comences una altra copa, una altra... i no t'adones que estàs quedant com una alcohòlica sense ser-ho!".

L'orgull i la dansa

Pel seu treball en alguna televisió estatal, pensàvem que l'Àngels vivia a Madrid. "Nooo! És una ciutat massa gran. Hi vaig anar en un moment donat a treballar i va ser el tope de ciutat. Jo visc a Menorca, al camp, encara que entre cometes perquè allà a dos quilòmetres tens l'aigua". Aquesta distància també de Barcelona fa que li pregunti per la seva escola Memory. "I tant, que funciona! La porta la meva germana i jo vaig i vinc gairebé un cop per setmana. I saps que n'estic molt orgullosa? La protagonista de Cabaret, la Marta Ribera, és una exalumna; la Mariona Castillo, que fa de filla de Nina a Mamma Mia!, és exalumna. I un dels protagonistes de Jesus Christ Superstar, i també una noia que surt al musical Quisiera ser, el del Duo Dinàmico! Saps què significa això? Doncs és un orgull, perquè els has vist créixer. I el musical és molt dur, molt!".

Abans de separar-nos, no em puc estar de preguntar-li per què la van matar tan de pressa a El cor de la ciutat. "Això ho sabíem! L'Esteve Rovira em va dir: «Mira, tenim aquest personatge que té una durada de tres mesos i un de més d'un any» A mi em feia molta gràcia sortir en una sèrie d'aquestes de TV3. I li vaig dir: «Fem això dels tres mesos, que després no sabem el que ens portarà la vida». A més, el protagonitza Pep Anton Muñoz, que és una de les persones que jo estimo en aquesta feina i fora de la feina. I n'estic contenta, penso que els serials de TV3 són una mica com els Pastorets: un actor hi ha de sortir almenys un cop a la vida!".