• Imprimir

LaCrònica

La reconquesta

Teresa Bruna

La Caputxeta (Anna Moliner) i el Llop (Carlos Gramaje) a la primera part de 'Boscos endins'
PERE VIRGILI

Dimecres a la nit el Paral·lel va tornar a brillar amb una estrena: al Victòria arribava Boscos endins, el gran musical de Dagoll Dagom creat directament per Sondheim, que n'ha fet la música i les lletres de les cançons per a Broadway. En dic gran musical per diverses raons. La procedència n'és una, però tant el vestuari com l'escenografia i els efectes que se'n deriven són d'una fastuositat tal que penso que el mític vaixell de Mar i cel podrà descansar una temporadeta a les drassanes dels records. Per altra banda, els protagonistes, sorgits dels contes clàssics de la infantesa d'unes quantes generacions, tenen la virtut de ser intemporals. Tot plegat, una encertada. Els desitjo llarga vida al bosc. Sincerament. Però de l'obra ja en parlaran els crítics. Aquí toca explicar les vivències del dia dels grans nervis.

Els mecanismes que desencadenen aquest estat són curiosos. L'obra es va estrenar amb molt bons resultats al Temporada Alta, els actors la dominen perfectament i porten una setmana de prèvies amb públic. Però els tiets directes de la criatura, Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella, estan com un flam allà al vestíbul. "A veure com va", diu la tieta. "Però si me n'acabo de trobar un que ve per tercera vegada i només és l'estrena!", intento tranquil·litzar-los. "Jo em conformaria si només agradés la meitat del que m'agrada a mi", em diu el tiet, vestit elegantíssim per al bateig. El pare, en Bozzo, deu estar tan nerviós que ni parla, entra directe al bosc en què s'ha convertit el teatre: la botigueta de dolços és dins la gola del llop, el vestíbul està entapissat de fulles d'arbre, hi ha sorra, pedretes i vés a saber si algun bolet!

Entrem bosc endins. Ens hi acompanyen polítics (Carod-Rovira, Xavier Trias, J.M. Tresserras, Jordi Martí...); artistes (Pep Cruz, Victòria Pagès, Jaume Sisa, Pep Anton Muñoz, Xus Estruch, Carles Flavià, Dafnis Balduz, Montse Guallar...), intel·lectuals (Benet i Jornet, Carme Riera, Ricard Salvat...). Vaja, Catalunya.

I ens retrobem amb els nostres herois, les seves casetes, el bosc que gira, el gnom encantat, la bruixa lletjota, les germanastres, Rapunzel, el llop seductor, el príncep... Ens havien dit que la primera part era de situació i la segona sorprenent. A mi la primera ja em va abduir cap al bosc. Del tot.

Després dels 20 minuts de descans, al bosc hi passen coses noves: la bruixa ja és guapa; el príncep, no tan fidel; els forners ja són pares. La vida continua i ens tornem a fer adults dins del conte, del qual hem de sortir sens falta quan acaba l'espectacle. Hi ha el xoc de la tornada a la realitat, que el suavitzen unes branquetes de romaní, una prova que no ha sigut un somni. Al vestíbul ens esperen els bolets amenitzant una pizza i una copeta per celebrar-ho amb els molts amics que trobem. Un ambient acollidor, sense estridències ni colls de pells, sense sofisticacions ni ganes de fer-se mirar. Els protagonistes són Dagoll Dagom. I el glamur, a les ànimes. Era com la festa de les reconquestes, la del musical en català, la del Paral·lel i el seu ambient... Ei: fins i tot hi havia La Maña!