• Imprimir

Entrevista: J.A. Salgot El director català estrena demà 'Myway', una combinació de 'thriller' realista i història sobre les relacions familiars i la solitud

"Els que exercim la llibertat individual la paguem"

Bernat Salvà

J.A. Salgot torna a escriure i dirigir cinema en aquesta pel·lícula protagonitzada pel seu 'alter ego' fictici, interpretat per Ariel Casas
JOSEP LOSADA

Un petit narcotraficant de Castelldefels que parla català amb accent argentí (Ariel Casas), el seu pare que pateix Alzheimer (Joan Dalmau), la resta de la família i un mafiós gallec amb poca traça (Jordi Sánchez) són els protagonistes de Myway, la nova pel·lícula dirigida per J.A. Salgot (Mater Amatísima, Dama de Porto Pim). Rodada en versió original catalana, aquesta barreja de thriller i història sobre relacions familiars arriba a les pantalles demà.

Per què barreja temes tan diferents com el tràfic de drogues i la malaltia d'Alzheimer?

Jo no he estat narcotraficant, però el primer negoci que havia tingut era un bar, i si hagués continuat aquest camí, qui sap... No era tan difícil. Quan ja estava acabant el guió sobre un petit narcotraficant que viu a Castelldefels, un alter ego meu de ficció, van diagnosticar Alzheimer al meu pare. Des de llavors, algunes coses de la vida real que m'anaven passant es van anar colant al guió. De la fusió de les dues històries surt Myway.

Per què utilitza càmeres de vídeo d'alta definició que es mouen tant?

Sobretot perquè ajuden a situar-ho tot en un context molt realista, equidistant entre la ficció i el documental. En cap cas faig una pel·lícula sobre icones que salven el món o deixen de salvar-lo. Parlo de gent normal, i s'entén més a partir de les seves pròpies contradiccions que mostrant arquetips.

Per què roda en versió original catalana en un moment en què està gairebé en perill d'extinció?

Crec que per això ara és el moment de fer-ho. Jo he fet tres pel·lícules en castellà i una i mitja en anglès. Era absolutament il·lògic no haver-ne fet una en català. Si no se l'ajuda molt, amb la globalització, internet... el català pot desaparèixer d'aquí a 50 anys. Jo de petit parlava català i no veig per què no hauria de poder expressar-m'hi.

La música d'Antònia Font pren nous significats amb les seves imatges. Per què la va triar?

Un dia anant en cotxe vaig escoltar Batiscafo Katiuscas i em va enamorar profundament al primer segon. Em va semblar una metàfora de moltes coses. A la pel·lícula la utilitzo quan t'endinses a la ciutat, com el batiscaf a les profunditats del mar. Jo l'entenc com una metàfora de la soledat. Joan Miquel Oliver és un gran músic i lletrista.

Al mateix temps, juga des del títol mateix amb My way.

És la cançó més versionada la història. Només a iTunes n'hi ha 280 versions diferents. My way per mi vol dir El meu camí, i parlo d'una família en què cadascú intenta fer el seu camí. El teu comportament és aleshores poc gregari i, per tant, t'acostuma a acompanyar una certa soledat. Els que d'alguna manera exercim la llibertat individual, la paguem. Jo he viscut a la meva manera, com fan els personatges.

Per què un protagonista que parla aquest català tan peculiar, amb accent argentí?

Va ser per l'actor. Vaig trigar tres mesos a trobar-lo. Tenia l'avantatge de mostrar un català que ha viscut altres cultures i mons, més cosmopolita. Li anava bé ser un personatge híbrid, semblant al català actual i encara més al de les generacions futures.

Com va treballar amb Joan Dalmau aquest paper tan versemblant que fa?

Jo discrepo amb el que s'ha dit. El personatge més difícil era el de l'Ariel, no el de Dalmau, que dóna poca feina si tens 82 anys, poc diàleg... Amb tot, ha fet una feina de Goya. La presidenta de la principal associació de familiars de malalts d'Alzheimer m'ha dit que és el personatge que representa més bé la malaltia dels que ha vist al cinema.