• Imprimir

Toti Soler, l'únic supervivent del projecte 'Coral romput', ens explica punt per punt el poema d'Estellés i la dramatització que n'ha fet Joan Ollé: arriba demà al Lliure

Teatre sense ficció

Andreu Gomila

Toti Soler toca la guitarra durant l'hora i tres quarts que dura l'imprescindiblemuntatge que Joan Olle ha realitzat de 'Coral romput'
MARIA ANGELS TORRES

Toti Soler és l'únic supervivent del projecte Coral romput, un disc que el guitarrista va gravar amb Ovidi Montllor a finals dels 70 a partir d'un poema impagable de Vicent Andrés Estellés. Arriba demà al Teatre Lliure per estar-s'hi fins diumenge després d'estrenar-se al desembre al Teatre Municipal de Girona. Pere Arquillué, Joan Anguera, Montserrat Carulla i Eduard Farelo fan d'Ovidi, amb l'ajut estel·lar de l'actor francès Ariel García Valdés. Joan Ollé és el pare del muntatge. Toti Soler ens explica l'aventura.

'Coral romput'

"És un text que va crear i que va viure en primera persona Vicent Andrés Estellés, a qui vaig tenir el gust de conèixer personalment i passar amb ell estones molt agradables. Tot el que explica són fets certs. No hi ha cap mena de ficció. És una història trista que gira al voltant de la mort de la filla d'Estellés. També hi incorpora altres elements, com la seva dona. Fa un viatge d'anada i tornada, va repetint determinades coses, per arribar a aquesta obsessió, bogeria, que en deia ell, per la mort. Si comença amb la mort de la filla, al final és ell mateix qui s'obsessiona amb la mort".

Nostàlgia i esperança

"Hi ha la nostàlgia de la infantesa, dels records de quan era petit. Jo, que sóc de poble, també els tinc. Són coses que són inesborrables i que retraten un món que segurament no tornarà a existir mai més. És aquesta nostàlgia que va sortint... És una història trista, fotuda, que no té res a veure amb el M'aclame a tu o Els amants, amb la broma i la ironia d'Estellés... Un diumenge a la tarda ell es posa a escriure i comença a recordar tot allò. És extraordinari".

Supervivent del trio

"Sí, sóc el supervivent. Això és el que em diu el Joan Ollé. Quan s'obre el teló aparec jo sol com l'últim que queda del grup inicial. D'entrada em fa sentir una miqueta estrany... Evidentment que jo vaig formar part de la creació d'aquesta història, que ve de l'Estellés. L'Ovidi va prendre la iniciativa d'enregistrar el disc i, un cop el té treballat, m'avisa per incorporar-hi totes les músiques. Vam fer el disc a una velocitat sorprenent: vam confeccionar el muntatge original en tres tardes i vam gravar-lo en dos dies".

Impossible avui dia?

"Per què no. Amb l'Ovidi vam arribar a tenir onze muntatges poètics i tots eren preciosos. Amb el primer, del Salvat-Papasseit, vam estar dues setmanes al Poliorama omplint cada dia, cosa que és com impensable avui. Ara sembla que s'ha posat de moda que alguns actors i músics facin aquesta mena de muntatges. Amb el mateix Joan Ollé, l'altre dia, ja parlàvem de fer alguna altra cosa relacionant música i poesia".

Música

"Al muntatge de Joan Ollé hi ha menys música que al disc. Hi ha temes que jo havia gravat en el disc, que no són meus, com Arrivederci Roma, i hem optat per posar les versions originals, gravades. D'aquesta manera, hi ha estones en el muntatge que la guitarra no toca i la veu és absolutament protagonista. És un plantejament completament diferent del que fèiem amb l'Ovidi. Amb l'Ovidi engegàvem... i d'una tirada fins al final".

Ovidi i Estellés

"Crec que el muntatge els hauria agradat molt. Perquè eren uns catxondos. No en tinc cap dubte. L'Ovidi era l'austeritat, vestit tot de negre, només se li veien la cara i les mans. Tot eren paraules i música. En canvi aquí tot s'ha transformat. Jo tenia molta curiositat per saber com s'ho faria el Joan Ollé per organitzar el poema. El fet que sigui tan llarg potser ha facilitat la cosa".

Muntatge

"Visualitzar un text poètic és complicat i suposo que un altre director hauria fet una altra cosa. Però crec que el Joan l'ha encertada molt. Ha sabut trobar l'ambient, les figures, els actors, els desplaçaments. No es perd mai ni un moment el fil del text, que és, en definitiva, el més important".

País Valencià

"Pels senyors que manen allà sembla com si l'Ovidi i l'Estellés siguin enemics, quan són totalment el contrari. Aquest partit polític que governa no ha facilitat gens el reconeixement de cap dels dos. Recordo que quan va fer deu anys de la mort de l'Ovidi, l'Ajuntament d'Alcoi es va negar a fer-li un homenatge amb l'excusa que deu anys eren massa poc. Després amb l'Esther Formosa i un altre noi [Carles Rebassa] vam fer un recital d'homenatge a l'Ovidi que es deia Deu catalans i un rus. No ho vam fer en un teatre municipal. Amb aquest muntatge vam anar per diferents pobles del País Valencià i va funcionar. Coral romput no sé si l'hi portarem. Sembla ser que costa molt... Espero que algun dia l'Estellés i l'Ovidi puguin ser reconeguts a la seva pròpia terra".

Ariel García Valdés

"No el coneixia, només de nom. Ens ho hem passat molt bé. Ha fet un gran esforç intervenint en l'obra en català. Té un nivell impressionant. Al Lliure hi serà, però no ha estat així en els bolos que hem fet per Catalunya des de l'estrena a Girona. En el seu lloc s'hi ha posat el mateix Ollé. I la veritat és que ho feia molt bé. Han estat divertits els assajos, ja que hi havia moments en què els actors dirigien el director".