• Imprimir

LaCrònica

Ells són els artistes

Teresa Bruna

'Cavalia' és un muntatge de Normand Latourelle que s'estrena demà al Fòrum
CRISTINA CALDERER

Cavalia, l'espectacle eqüestre impulsat per Normand Latourelle, un dels creadors del Cirque du Soleil, s'estrena avui al Parc del Fòrum (Barcelona?) amb 25.000 entrades venudes per endavant. Tot el que es relaciona amb la troupe quebequesa crea expectació, és l'aval de la feina ben feta: Latourelle va deixar el Cirque el 1990, quan ja rutllava, per engegar una cosa diferent, però amb la mateixa empremta de perfeccionisme, bellesa plàstica i una estricta disciplina. Llavors va conèixer les germanes Delgado i Frédéric Pignon, "persones que han centrat la seva vida en la relació amb els cavalls". Va quedar-ne tan fascinat que a partir d'aquí van gestar junts la idea d'un espectacle.

Ahir, quan gairebé tot estava a punt per a l'estrena, ens van convidar a veure'n uns bocinets. Van ser, com era previsible, espectaculars, impactants, preciosos... Vam veure un número amb pluja, un altre amb neu i un de tardor on queien les fulles dels arbres. Ooooh! Esplèndid. Treballen uns 40 artistes, entre acròbates, domadors i músics, i al voltant de 30 cavalls en cada espectacle, que es van alternant (n'hi ha 65). Tot això ho veureu, si hi aneu. Però potser no tindreu ocasió de parlar amb els pares dels cavalls, que és el que vam fer nosaltres.

Tota una descoberta. Per a les Delgado i per a Frédéric Pignon, directors eqüestres de l'espectacle, els cavalls són els seus fills. Els han vist créixer i els han cuidat. "La nostra relació és gairebé una simbiosi. Ens tenim molt d'amor i respecte. No els donem ordres, els ensenyem a jugar amb nosaltres i s'ho passen bé", ens diu Magali Delgado, amb el cavall ensumant-li l'orella. "Alguna vegada potser capten radiacions negatives d'algú del públic i es neguen a jeure o a moure's cap endavant. Es dirigeixen a l'altra part de l'escenari i fan el seu número allà. Nosaltres deixem que improvisin. Són artistes, i els hem de deixar llibertat!".

A més d'ensumar les orelles de sa mare, el cavall ensuma les meves, també, sense tallar-se. Dec tenir radiacions positives. Els pregunto si els fa mandra actuar, perquè he sentit a dir que els cavalls són mandrosos. "És que no actuen, són amb nosaltres. No som els seus genets, els parlem. Els genets de muntar no els parlen, jo no ho puc entendre, això", diu Pignon, a qui li diuen "l'home que xiuxiueja als cavalls". Puntualitza que el que passa és que s'estressen. Llavors poden ser agressius. "Reconec aquest estat i els tranquil·litzo. També fem ioga junts. Quan a escena un s'espanta per algun esclat de llum, li dono una pastanagueta per distreure'l". El cavall, a més de sa i llustrat, fa ulls bondadosos, com l'amo. Confirma la teoria que s'assemblen. Torna a ensumar-me. Que maco! I mira que hi vaig anar múrria, perquè havia aconseguit mantenir l'objecció a entrar al Fòrum des del 2004. El Fòrum, tot asfalt, res de l'altre món, però el Cavalia Village és impressionant: set carpes blanques, la gran (6.640 m2) per a l'espectacle, la de l'entrada, la del bar i quatre més per al personal i artistes (de quatre potes i de dues). El cavall m'acosta el morro, crec que li agrado... Renoi de cavall! Encara em farà tornar al Fòrum!