• Imprimir

Entrevista: Sylvester Stallone L'actor nord-americà se'n va a la cruenta guerra civil birmana per posar un teòric punt final a Rambo

"El cine de Hollywood és cada vegada més dòcil"

Ramon Palomeras

Sylvester Stallone saludant els seus fans durant la presentació de la quarta part de 'Rambo', ahir a Madrid
SUSANA VERA / REUTERS

Han passat vint anys des del darrer lliurament de Rambo i vint-i-cinc des del seu debut a la gran pantalla amb Acorralat; però l'heroi que lluita contra l'opressió encara tenia munició per disparar. Amb 61 anys a les espatlles, Sylvester Stallone era conscient que la recambra anava quedant buida. O ara o mai. I si ja fa un parell d'anys va decidir enterrar dignament la nissaga de Rocky Balboa, ara ha decidit que ja era hora de posar el punt final (¿?) a la icona bèl·lica amb John Rambo, als cinemes a partir de divendres, on l'exboina verda no deixa cap canya dreta a Myanmar, l'antiga Birmània, amb l'excusa de salvar una expedició de missioners.

Fa vint anys Rambo lluitava a l'Afganistan. Ara l'ha traslladat fins a Myanmar. No va pensar en cap moment en l'Iraq?

L'Iraq és massa real. Em semblava un insult crear fantasia a partir d'aquest drama. Ja se'n parla prou als mitjans de comunicació. En canvi, a Birmània, hi ha una guerra civil des de fa 60 anys i ningú no en diu res. És un veritable genocidi. Però els birmans ja s'han encarregat de comprar el silenci de Washington.

¿No n'ha fet un gra massa amb tanta violència?

He mostrat la veritat tal com és, crua i brutal. Volia que la gent veiés la realitat d'una guerra civil. Jo no penso amagar-ho. El món és violent; quan acaba una guerra en comença una altra. La pau és tan sols un accident. Els polítics decideixen començar els conflictes, però són els joves els que hi han de lluitar. He volgut crear alguna cosa nova i diferent allunyada del cinema comercial que s'està fent a Hollywood, que cada dia és menys emocional i més dòcil. No m'importa que se'm critiqui si això contribueix a denunciar conflictes silenciats que pateixen milers de persones diàriament com ara a Somàlia, Kenya, l'Iraq o la mateixa Birmània. L'ésser humà és un animal.

De moment se n'està sortint. Aquest cap de setmana ha arrasat a la taquilla del seu país amb més de 20 milions de dòlars recaptats...

La dada més curiosa és que els cinemes eren plens de joves, una generació que no sap ben bé qui era Rambo. Hi van encuriosits, com si es tractés d'un animal nou capturat enmig de la selva. Vull que la gent es conscienciï de què significa que una bala et destrossi la cama. He deixat de guanyar més diners per oferir tota la brutalitat d'una guerra.

Com s'ho ha fet per encarar aquest conflicte?

He parlat amb excombatents de diferents conflictes per poder entendre el seu enuig i desolació. Així mateix, he llegit molt sobre la guerra civil birmana. Era tal la ràbia que sentia que acabava llençant els llibres contra la paret. A Birmània s'hi cremen nens vius! Estava tan emprenyat que la meva dona i les meves filles van estar un parell de setmanes sense parlar-me [rialles].

Sense Richard Crenna, Rambo sembla més perdut que mai.

Certament. Ell era la seva consciència, el seu pare. Rambo es troba molt aïllat. Realitza un veritable viatge a l'infern; simbolitza el purgatori.

S'acosten els comicis al seu país. S'ha plantejat algun cop imitar algun col·lega forçut?

Schwarzenegger és un geni, és increïble. Però ell és un animal polític. Domina com ningú els somriures, els discursos... Ha nascut per a això. Jo no. Sóc casolà. M'agrada estar amb la dona, les filles i el meu gos. Quedem sovint, fumem algun puro, però res més. Som com germans. Si ho fa bé, és capaç d'arribar a la Casa Blanca.

Però el que sí que ha fet és posicionar-se a favor del senador republicà John McCain.

Schwarzenegger sap captar com ningú la diversitat de mentalitats. Té pebrots i això m'agrada. Com a antic senador coneix com ningú els secrets de la política. Com a exmilitar va lluitar al Vietnam. Coneix molt bé aquella zona. A més, també ha viscut molts anys a Arizona, un Estat fronterer. Entén la mentalitat hispana i coneix de primera mà els problemes de la immigració.

Per cert, Rambo és republicà?

Ronald Reagan va dir el 1988 que Rambo era un lluitador republicà. Se'l veia com una màquina de guerra republicana i no era cert. És neutral.

Als seus 61 anys mostra una forma física envejable.

Ha estat duríssim. I això que ho volia evitar. Vaig contractar un jove de 21 anys per a les escenes més dures, però el primer dia es va lesionar i no vaig tenir cap més opció. Acabava les jornades de rodatge com si hagués caigut d'un gratacels! A còpia d'aspirines vaig poder suportar els dolors. Ha estat horrorós.

Per cert, quin heroi prefereix: Rocky o Rambo?

Abans del cafè m'identifico amb Rambo i després del cafè amb Rocky. Aquest és noble i agradable; Rambo certament tampoc és tan dolent com sembla. El meu heroi estaria al mig. Però la veritat és que cada dia canvio d'heroi. Malgrat tot, admiro moltíssim aquelles persones que han creat obres d'art meravelloses i que mai ningú no les va saber valorar en vida. També és cert que en l'ésser humà no existeix la perfecció... Hauríem d'anar a una àliga o un tigre... Vinga, t'ho diré: el meu heroi és Schwarzenegger. Però no li ho diguis [rialles].

Contínuament esclaten conflictes arreu del planeta. Segur que ja ha enterrat Rambo?

[S'ho rumia llargament] Tècnicament he acabat amb ell, però sincerament estic albirant la possibilitat de treure'l del context bèl·lic i fer alguna cosa més filosòfica.