• Imprimir

Rumb tancat

Ada Castells

Pau Planas ha imaginat una nau impossible com a protagonista de la seva primera novel·la
JOSEP LOSADA

Pau Planas (Girona, 1974) s'estrena amb una novel·la curta premiada amb el Just M. Casero, que aquest any edita Amsterdam per primer cop en substitució d'Empúries. La portada de La Nau és tan enigmàtica com el seu contingut. Hi apareix el rostre d'un home velat per una finestra humida. La fotografia ens remet al protagonista d'aquest viatge en una nau on aparentment tot sembla pensat per dur-hi una vida ociosa de bevedors d'infusions i partides de golf.

Josep M. Fonalleras, membre del jurat del Casero, defineix el llibre com "un quadern de bitàcola, en què el protagonista ens endinsa en un terror molt difús. És un llibre molt obert a diferents lectures". El llibreter Guillem Terribas, convocant del premi, rebla la idea: "El llibre té 95 pàgines però mentre el llegeixes tu te n'has fet 150 més".

El mateix Planas intenta una definició: "És la història d'un viatge a partir d'un diari de bord que fa un dels tripulants de la nau".

I, el lector, és clar, es fa les preguntes pertinents: quina nau és aquesta amb un jardí i biblioteca? On va? Per què? Com acabarà aquesta ruta en la immensitat? L'única resposta possible és en aquestes 95 pàgines que, en el fons, no només inquieten sinó que ens conviden a "reflexionar fins a quin punt el que vivim personalment i col·lectivament és tan conegut com pensem, fins a quin punt decidim els nostres destins". Més pistes: "No se sap cap a on anem i qui marca les inèrcies fins que un dia tot deixa d'anar com ha d'anar ". I, va, i en surt un llibre.