• Imprimir

Entrevista: Eduard Voltas Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys

"El Museu Catalònia és una aposta per l'arqueologia"

Ignasi Aragay

Eduard Voltas ahir a la seu de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya
MARIA ÀNGELS TORRES

¿Es pot permetre un país prescindir del Museu d'Arqueologia nacional?

Respondré amb una altra pregunta: ¿es pot permetre un país tenir l'arqueologia en un estat tan lamentable com l'hem heretat? No. La situació és molt dolenta, no del museu, sinó de l'arqueologia en general. I això s'ha d'arreglar. En el cas del museu de Barcelona, hem heretat un centre que, si fos una espècie animal, podríem dir que està en vies d'extinció. El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va tenir l'any passat 320.000 visitants, dels quals 211.000 són d'Empúries, 32.000 de la seu de Girona, 32.000 d'Ullastret, 20.000 d'Olèrdola i 20.000 de Barcelona. L'edifici de Barcelona té una situació ruïnosa. Aquest any hi invertirem dos milions d'euros per arreglar la teulada: hi havia goteres al despatx del director. La Catalunya nacional no s'ho pot permetre, la Catalunya regional potser sí. Per això llancem la proposta de fer una sacsejada al panorama arqueològic i museístic, per revaloritzar l'arqueologia del país.

¿Des del món arqueològic s'entén la proposta més aviat com un càstig injust després d'anys d'oblit?

No, al contrari. Del Museu Catalònia avui en sabem molt poques coses. Només és un concepte. La concreció en un projecte serà un procés obert a tots els agents: arqueòlegs, historiadors, etnòlegs, sociòlegs. Nosaltres ens l'imaginem amb una potent divisió arqueològica, amb unitats de recerca, d'internacionalització, amb tota l'activitat que es fa actualment i molta més. I amb molts més recursos humans i econòmics. Per tant, és una aposta a fons per l'arqueologia del país. No ens hem de perdre en un debat nominal, sinó anar al fons.

En tot cas, s'ha creat alarma.

El debat que ha començat és sa i necessari. D'entrada, ja estem satisfets que es parli d'arqueologia i demano que això continuï, que en parli tothom. Érem conscients que provocaríem una sacsejada i era precisament el que volíem.

¿No queden hipotecats els museus afectats, ara?

No. Continuem i continuarem invertint en el Museu d'Arqueologia i en el d'Història de Catalunya tal com els coneixem avui. Hi ha la creació d'un centre de recerca associat al MAC, un dels projectes que posarem sobre la taula en un procés que engegarem aquest 2008 de redacció i discussió, amb la comunitat científica, d'un pla integral de l'arqueologia del país. Un pla que ha d'acabar amb diagnòstic, objectius, terminis i inversions. No l'entenem com un brindis al sol, sinó com un compromís de govern. A més, estem fent una inversió a Empúries pel centenari. I al Museu d'Història de Catalunya (MHC), al maig inaugurem l'ampliació de l'exposició permanent. La continuïtat fins que no hi hagi un projecte per al Catalònia està garantida i, a més, atenent totes les necessitats que faci falta. Si aquí hi havia un malentès, cal desfer-lo.

I com es pagarà això i el nou equipament, tenint en compte la situació financera del govern?

Les primeres valoracions de l'operació Catalònia representen un estalvi i més eficiència en l'ús dels recursos. No serà una piràmide faraònica, suposarà un estalvi a mitjà termini. Ara el pressupost anual del MAC és de 7,5 milions d'euros, el de l'MHC de quasi 5, i si es fes un museu nacional d'etnologia significaria una inversió per edifici i una despesa anual de 4 o 5 milions més. I el MAC necessitaria una inversió a l'edifici de 30 milions. Per tant, des del punt de vista econòmic, la decisió no té discussió, però no ens agradaria que el debat se centrés en això. La conselleria ho fa per una aposta conceptual.

Si es tracta d'explicar el passat, el present i el futur del país des de la globalitat, per què no s'incorporen també les col·leccions de ciència i tècnica, o fins i tot les d'art?

Efectivament, qualsevol cosa pot arribar a ser justificable. Però el que hem intentat és una actuació entre l'ambició conceptual i el realisme polític. El resultat és el sistema de museus nacionals que proposem, amb el Catalònia com a resultat de la suma, no el tancament, del d'Arqueologia, el d'Història i l'etnològic que no existeix, i al costat el Mntec (ciència i tècnica) i el MNAC.

En els arqueòlegs predomina el rebuig i els historiadors volen assegurar-se que el museu tingui un relat històric. Serà així?

No podem debatre el projecte com un combat entre lobbies. Si ho fem així, ens equivocarem. És clar que l'arqueologia té entitat suficient per fer un discurs en solitari. Però, per què no sumar els discursos de la història, l'etnologia i l'arqueologia per fer un relat potent sobre què ha estat, és i vol ser aquest país? Fent-ho, traiem les disciplines dels guetos respectius i les sumem al servei d'entendre el país. Això és el que volem fer en consens amb els experts.

Un consens que ara no existeix.

No, no. Ara hi ha un consens: tothom veu que la situació actual no pot continuar. Cal un canvi i el que proposem l'hem portat a discussió a l'òrgan que marca la llei, la Junta de Museus, que té la capacitat legal i l'autoritat professional. S'ha fet una feina seriosa, de mesos. Per tant, ens sentim avalats. I al final del procés estem convençuts que el projecte tindrà l'aval de la comunitat científica.

Com es pagarà la inversió?

La construcció d'un nou edifici emblemàtic, cèntric, potent, amb capacitat d'atreure un milió de visitants, nacionals i turistes, costarà molts diners. El conseller Tresserras n'ha parlat amb el president Montilla i aquest ja n'ha fet referència al Parlament. Per tant, el govern assumeix el compromís d'inversió quan toqui.

On anirà l'equipament?

A Barcelona. Tenim demanat a l'Ajuntament que ens ajudi a buscar un lloc de centralitat. Hi ha edificis com l'Estació de França, hi ha la zona de Montjuïc, el Fòrum, Glòries i una centralitat per demostrar com la Sagrera. Busquem un lloc on es puguin produir sinergies amb altres equipaments propers.