• Imprimir
• Enviar

La proposta d'unir el Museu d'Arqueologia, el d'Història de Catalunya i els fons etnològics en un nou museu nacional de síntesi provoca divisió entre experts

Museu sense consens

Ignasi Aragay

Visitants al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona
R. MARIGOT

El pla de museus de la conselleria ha posat en estat d'alerta arqueòlegs i historiadors. L'anunci de la futura creació d'un nou museu nacional de ciències socials, batejat provisionalment com el Catalònia, que suposaria integrar els actuals Museu d'Arqueologia de Catalunya, d'Història de Catalunya i d'Etnologia, ha agafat a contrapeu la professió. La idea, aprovada per la Junta de Museus, neix, però, sense consens.

Mentre ahir des de la conselleria s'insistia que no es tracta de tancar cap museu, sinó de potenciar els centres afectats amb la seva integració en un centre de nova generació, concebut amb la màxima ambició, diverses veus posaven aigua al vi.

Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va lamentar que la màxima institució acadèmica del país no hagi estat consultada sobre el futur d'un museu que va ajudar a fundar el 1932, el d'Arqueologia: "Estic perplex. Darrerament, amb membres de la Secció Arqueològica, havíem visitat el museu i havíem expressat la nostra sorpresa que estigués tan abandonat. Sempre hem defensat que se l'havia de tractar millor, amb més recursos. La nostra queixa sempre s'ha referit al mal estat en què està, però d'aquí que diguin que el volen desmantellar...", va dir Giner, que planteja emprendre accions immediates.

La directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, va ser també molt dura amb la proposta de la conselleria aprovada per la Junta de Museus, organisme que precisament dimarts va celebrar el seu centenari. "S'ha posat el carro davant dels bous. Com es farà el museu? Amb quins continguts? On? Amb quins diners? Com es presentaran juntes col·leccions tan diverses? La realitat és que tot plegat es fa per solucionar tres problemes puntuals: el fet que el d'Història està de lloguer, que l'Etnològic està antiquat i que el d'Arqueologia necessita ser remodelat de dalt a baix".

Rodà considera molt greu que es vulgui prescindir d'un museu d'arqueologia amb entitat pròpia: "Tothom entén què és un museu d'arqueologia i, en aquest cas, a més, va ser fundat per un dels millors intel·lectuals que ha donat Catalunya, Pere Bosch Gimpera. És l'únic museu nacional que ve de l'època republicana... Em sembla que estem davant un projecte molt poc madurat, d'un foc d'artificis".

Des del camp històric, la posició més crítica l'expressa Agustí Colomines, director de la Fundació Trias Fargas, vinculada a CiU: "És un despropòsit i una frivolitat voler dissoldre el Museu d'Història de Catalunya dins un museu de societat. No té cap sentit que això ho faci una conselleria que se suposa que està governada per un partit nacionalista. El que caldria és ajudar a superar la provisionalitat en què es troba i dinamitzar-lo. I pel que fa al d'Arqueologia, la proposta ja agafa proporcions increïbles".

Per l'exdirector del Museu d'Història de Catalunya, Josep M. Solé i Sabaté, "si es tracta de potenciar i enfortir el Museu d'Història de Catalunya, perfecte. Ara bé, el que estaria fora de lloc és fer un museu de societat". En una línia semblant s'expressa Joaquim Albareda, director de l'Institut Vicens Vives de la UPF, que creu que el nou museu ha de tenir clarament un plantejament històric: "És molt convenient que hi hagi un Museu d'Història de Catalunya, però ja em sembla bé que s'obri el focus temàtic i interpretatiu, que sigui un museu que faci de plataforma d'altres museus i col·leccions. No em semblaria bé, en canvi, que fos un cosa més asèptica, del tipus museu d'història de la societat".

Clarament favorable al projecte és el professor de la Universitat de Barcelona Agustí Alcoberro, el nom del qual sona com a pròxim director del Museu d'Història de Catalunya i que, per tant, s'encarregaria de fer la transició cap al nou model: "Conec el projecte i el trobo interessant i ambiciós: un museu de síntesi, totalitzador, amb un discurs per pensar històricament el present. Però aquí la gent és molt conservadora i el canvi genera por".

També hi està d'acord el director del jaciment d'Empúries, Xavier Arquilué, que està a favor de fer "un sol discurs coherent per explicar l'evolució del que avui és Catalunya aprofitant totes les col·leccions". Arquilué recorda que el Museu d'Arqueologia de Barcelona, malgrat tots els intents, no ha superat els 30.000 visitants i diu que "a la gent no li importa el títol del museu, sinó el que s'hi explica: el nom no fa la cosa".