• Imprimir

Javier Bardem aconsegueix la seva segona nominació en un esprint final amb 4 favorites: 'No és país per a vells', 'Pous d'ambició', 'Expiació' i 'Michael Clayton'

Oscars: doble empat

3. Cate Blanchett caracteritzada com a Bob Dylan a 'I'm not there'. Aquest paper li ha valgut una nominació a actriu secundària, mentre que per 'Elizabet: l'edat d'or', opta a l'estatueta a millor actriu principal
JONATHAN WENKS / REUTERS

"Serà una nit per recordar". El president de l'Acadèmia de Hollywood, Sid Ganis, emplaçava tothom a la gran festa dels Oscars després d'anunciar el nom de tots els candidats, acompanyat de l'actriu Kathy Bates. En un meditat atac d'optimisme, Ganis donava per fet que la cerimònia se celebrarà, un punt que, a hores d'ara, no està gaire clar. La del 24 de febrer també podria ser una nit recordada per la vaga de guionistes i els piquets a les portes del teatre Kodak.

De moment, però, els premis cinematogràfics segueixen el guió previst i ahir es van fer públics els noms dels finalistes a les 24 categories. A diferència d'altres anys, no hi ha una pel·lícula que destaqui especialment: dos films te-nen vuit nominacions, No és país per a vells i Pous d'ambició, i dos més en sumen set: Expiació i Michael Clayton. Excepte aquesta darrera, totes són adaptacions literàries. I excepte la britànica Expiació, les favorites són produccions nord-americanes.

Ja fa set anys, Javier Bardem va aparèixer per sorpresa entre els nominats a millor actor pel seu paper a Abans que es faci fosc. No es pot dir que la seva segona nominació hagi estranyat gaire: ja ha guanyat el Globus d'Or i altres premis al millor actor de repartiment (crítica de Nova York, sindicat d'actors...) per la seva interpretació de l'assassí Anton Chigurh a la pel·lícula No és país per a vells, dels germans Coen.

Després de la primera nominació, Bardem afirmava: "Jo no sóc com Antonio Banderas. El respecto molt, però no penso anar a viure a Hollywood". L'actor ha mantingut la seva paraula amb una carrera coherent, més atenta a la solidesa dels papers i els projectes que a buscar el cim de la fama. Una opció que, paradoxalment, i a diferència del seu amic Banderas, l'ha posat per segona vegada en el camí dels Oscars.

Els Coen freguen la glòria

Els germans Coen, cada cop més allunyats dels seus orígens independents, ja van estar nominats a set Oscars (i premiats com a guionistes) per Fargo (1996). La 80a edició dels premis pot suposar la seva consolidació en el cinema de prestigi per al gran públic.

Michael Clayton, un thriller amb George Clooney (també nominat) com a cap de cartell, ha servit per llançar la carrera de director de Tony Gilroy, un guionista que ha evolucionat des del cinema més comercial (Armageddon) a productes taquillers, però amb un cert prestigi com la trilogia de Bourne. Expiació també consolida la carrera d'un jove cineasta: el britànic Joe Wright (Orgull i prejudici). Se'n surt prou bé d'un repte difícil, adaptar una obra literària de prestigi, escrita per Ian McEwan.

Pous d'ambició, en canvi, suposa el retrobament amb un director que havia brillat a finals dels 90 amb Magnòlia i Boogie Nights. I demostra un cop més que Daniel Day-Lewis només suspèn la seva retirada prematura per fer papers que deixin empremta: The Boxer, Gangs of New York...

Retrobaments i absències

El director d'Abans que es faci fosc, Julian Schnabel, es retrobarà amb Bardem a la gala dels Oscars: està nominat a millor director per L'escafandra i la papallona, film rodat en francès que acumula quatre nominacions. La nominació de Michael Moore per Sicko, el domini de Disney en els premis musicals i l'atípica selecció de films en llengua no anglesa (Kazakhstan, Àustria, Polònia...) són altres trets destacables d'unes candidatures que criden més l'atenció per les absències. Les notables American Gangster, de Ridley Scott, i Promeses de l'est, de David Cronenberg, han quedat fora dels premis importants (excepte Viggo Mortensen, que opta al millor actor). I la gran collita de films antibèl·lics sobre l'Iraq, amb A la vall d'Elah i Redacted com a caps de cartell, també ocupen un lloc discret.