• Imprimir

Novament amb Johnny Depp, el cineasta Tim Burton estrena el 15 de febrer 'Sweeney Todd', un musical de terror amb sang a dojo

Connexió diabòlica

Ramon Palomeras

Johnny Depp i Helena Bonham Carter protagonitzen l'adaptació al cinema del famós musical de Sondheim
WARNER BROS

John Ford i John Wayne, Ingmar Bergman i Max Von Sydow o Martin Scorsese i Robert de Niro són tan sols uns exemples de les col·laboracions més fructíferes en la indústria cinematogràfica. Però el 1989 es va començar a quallar una altra relació d'allò més diabòlica. El resultat va ser Eduardo Manostijeras. Després vindrien Ed Wood, Sleepy Hollow, La núvia cadàver i Charlie i la fàbrica de xocolata.

Però si no eren prou agosarades les seves fantasies, Tim Burton ha decidit reblar el clau, de nou amb Johnny Depp com a conspirador més proper, amb l'adaptació cinematogràfica de Sweeney Todd: el diabòlic barber del carrer Fleet, el musical de crim i misteri de Stephen Sondheim estrenat a Broadway el 1979. "És la sisena col·laboració, però tinc la sensació que han estat sis persones diferents. Depp és un actor de personatges. És un intèrpret molt semblant als antics actors de pel·lícules de terror. A més, en aquesta ocasió canta. Crec que comença un nou capítol en la seva carrera", raona Burton. És tal la confiança en Depp que, a diferència de la resta d'actors, no li van caldre proves de cant.

"Mai no espero res"

Al costat d'Helena Bonham Carter -dona de Burton-, Alan Rickman i Sacha Baron Cohen, l'actor fetitxe de Burton es posa en la pell del barber diabòlic per narrar la història d'un home desesperat amb desig de venjança en el Londres victorià. Sense oblidar els ja habituals elements gòtics, mòrbids i fantasmagòrics i la sang a borbollons, de moment, tot esperant els Oscars, Burton i Depp ja s'han endut dos Globus d'Or. "Mai no espero res. Ja sóc afortunat pel fet de fer cinema. Si després vénen els premis, doncs millor. Però no m'obsessionen. A més, els guardons no lliguen gaire amb els musicals de terror!".

Realment Burton és un director que s'ha creat un univers propi. I ho defensarà, si cal, amb la navalla d'afaitar. "Per això vaig marxar de Los Angeles; per mantenir la meva individualitat i continuar fidel als meus principis". Algú pensarà que són pel·lícules estranyes. Potser sí. "Van dirigides als adults, però sobretot als gossos i a algun gat. Bé, també per a algun nen; estrany, això sí!", comenta rialler. Com ell, que ja de petit s'afartava de terror. Per això a l'escola se'l cruspien viu. "Ningú volia jugar amb mi. Les pel·lícules són una forma de venjança. L'única diferència entre Sweeney i jo és que jo no sé cantar".