• Imprimir

Elijah Wood interpreta al costat de John Hurt i Leonor Watling 'Los crímenes de Oxford', del director Álex de la Iglesia

Frodo ja s'ha fet gran

Ramon Palomeras

Elijah Wood es corda l'americana en la presentació del film, dilluns a Madrid
SUSANA VERA / REUTERS

Per molts sempre serà Frodo, el hòbbit de la trilogia sobre El senyor dels anells de Peter Jackson. Però Elijah Wood (1981) porta davant les càmeres des dels set anys, quan va debutar en un vídeo musical de Paula Abdul. El seu talent precoç va quedar palès a Avalon, Un lugar en el paraíso, Eternamente joven o El buen hijo -al costat del malaguanyat Macaulay Culkin-. Però molts estaven expectants; era qüestió de temps que s'estavellés contra el seu meteòric ascens per culpa d'una mala digestió. Però vindrien La tormenta de hielo, Deep Impact, la gallina dels ours d'or, Sin City o Bobby.

Wood és l'exemple de nen prodigi de Hollywood que ha resistit com ningú el trànsit a la maduresa sense perdre el nord. I tot gràcies a la figura materna. "Sempre s'ha preocupat més perquè sigui millor persona que actor, que no em separés de la realitat". Desgraciadament no ha tingut una infantesa com Déu mana. "No ho lamento. He tingut experiències úniques que m'han ajudat a formar-me a nivell personal. He viatjat molt, he conegut gent de diferents cultures. He crescut més de pressa que altres joves i ho agraeixo".

Defugint etiquetes

L'únic que el porta de corcoll són les etiquetes. "Sincerament, nosaltres vam ser els primers sorpresos de l'èxit d'El senyor dels anells. Però l'única manera de defugir les etiquetes és continuar treballant com fins ara amb l'elecció de diferents rols. I el paper de Martin és un pas més en aquest sentit". Qui sap si la semblança física amb Jackson ha estat un dels motius de pes... El cas és que Álex de la Iglesia l'ha convençut per protagonitzar amb John Hurt i Leonor Watling Los crímenes de Oxford, un film d'intriga que s'estrena divendres al més pur estil Hitchcock, on Wood es posa en la pell de Martin, un setciències fascinat per les matemàtiques. I això que Wood no sabia qui era el director d'El día de la bestia o La comunidad. "Em van fascinar el seu caràcter, passió, sentit de l'humor i... el seu anglès tan perfecte... [rialles] El guió és intel·ligent. Em va enganxar aquest misteri criminal explicat de manera distinta. Té una visió especial de les coses".

Com que el cineasta bilbaí és conscient que Frodo ja s'ha fet gran, li ha donat l'oportunitat de perdre la virginitat en la ficció. "Ha estat excitant. Leonor Watling és extremadament maca. M'ho ha posat fàcil; m'ha fet sentir còmode. Però tècnicament ha estat molt difícil. Al plató feia fred, ja que no hi havia calefacció, tot l'equip estava allà al davant... Però no es tracta de la típica escena eròtica; més aviat és desenfadada i divertida".

I qui sap si per un consell maternal o conscient de la capriciositat de Hollywood, Wood no està per orgues. Ja ha muntat la seva empresa; un segell discogràfic. "És la manera de plasmar la meva frustració musical. De petit vaig haver de deixar ben aviat les classes de piano. I ho lamento. L'empresa em diverteix i em permet desconnectar del cinema".

Però la maduresa comporta maldecaps. Hi ha en perspectiva dos lliuraments més d'El senyor dels anells i reconeix que no sap què fer. De moment, mentre s'ho rumia, es posarà en la pell d'Einstein i farà un biopic sobre Iggy Pop.