• Imprimir

LaCrònica

'Repas' amb Lidon

Teresa Bruna

Christophe Lidon dirigeix per primera vegada una obra en català. "No ocupo el lloc de ningú. Cadascú aporta les seves idees, que al teatre esdevenen emocions, passions. I això ha de passar"
FOCUS

El nom Christophe Lidon encara no ens diu gran cosa. Però això s'acabarà aviat, perquè divendres s'estrena a la Villarroel Variacions enigmàtiques, l'obra d'Eric-Emmanuel Schmitt que dirigeix. En sentirem parlar, perquè arriba amb tots els ingredients per fascinar: misteri, intel·ligència, intimisme, il·lusions... Sentiments que tocaran el públic des de la proximitat que ara permet la nova Villarroel. És la sensació que m'han sabut transmetre durant un dinar també intimista en què he compartit taula amb Lidon, els dos intèrprets, Ricard Borràs i Nacho Fresneda, Domènec Reixach -que està empapat de teatre francès!- i una mica -miqueta- de premsa. Un privilegiet d'aquests que surten de tant en tant i et fan sentir feliç d'haver conegut un home interessant, apassionat per la seva professió -"No hi ha un minut al dia que no pensi en teatre"- i de gran dimensió a França.

Per acostar-lo una mica direm que de jovenet el va dirigir Lluís Pasqual; que està dirigint Sara Biasini, la filla de Romy Schneider, "tan guapa com sa mare"; que és a punt de dirigir Max Von Sydow i que és amic personal d'Eric-Emmanuel Schmitt, el filòsof també autor d'El llibertí. Casualment ha rebut una trucada d'ell -ja ho he dit, oi, això del privilegi?- durant la trobada, una fantàstica immersió lingüística al francès, un plaer per a la meva generació. Hem parlat de projectes, del teatre a França... També de tècniques de direcció, perquè Lidon ha construït el seu sistema, que anomena paraula corporal, i que no és ben bé el mateix que expressió corporal. Ell mateix acostuma a fer els decorats i el vestuari dels espectacles. En vindrà a fer uns tallers (febrer/març, Can Fabra). Per Fresneda, "és molt exigent, però des de l'elegància i l'educació".

Lidon respon dient que "els actors són les vedets de l'espectacle. El director ha d'estar absolutament al seu servei, perquè el públic de teatre vol veure un muntatge viu, vol veure l'actor, que és el que fa somiar. La gent somia amb les emocions". L'ha sorprès molt, però, que hagi estat un actor -Ricard Borràs- el que ha tirat endavant el projecte. "No és gens habitual, és estrany. Ell em va venir a trobar perquè volia fer L'Evangile selon Pilate. No va poder ser, però van sortir les Variacions, i és la primera vegada que la dirigeixo", explica. Ricard Borràs està radiant i emocionat per tot plegat. "Quan comences tens molta il·lusió i després va passant a ser una professió. Jo he recuperat la il·lusió del principi. ¿Sabeu que ens vam trobar amb en Madaula i les nostres criatures a Port Aventura i ens vam explicar els projectes sobre un mateix autor?". Schmitt ha estat l'altra descoberta recent per als catalans, (des de la pel·lícula Odette, una historia sobre la felicidad).

Tots quatre (en Domènec ho sap tot!) en parlen amb delit. "El seu teatre està ple d'esperança, mira cap a la redempció. A Variacions no hi surt cap dona però és la protagonista. Això fa que qualsevol dona hi pugui posar la seva cara", diu Lidon. S'ha implicat a apadrinar un projecte de Borràs: una trobada d'autors catalans amb autors francesos emergents. "Hi ha moltes connexions entre Catalunya i França!". Se'ls veu tan cofois de l'obra, de l'autor, del director, de treballar-hi... fan enveja. Ha d'anar bé. Per força. L'energia positiva s'encomana.