• Imprimir

Després d'un 'Don Giovanni' amb acollida dispar, Lluís Pasqual torna al Teatro Real amb 'Tristany i Isolda'

Wagner mediterrani

Ramon Palomeras

La 'mezzo' Waltraud Meier (Isolda) i el tenor Robert Dean Smith (Tristany) encapçalen el repartiment
JAVIER DEL REAL

Malgrat que Tristany i Isolda (1865) "és una òpera inesgotable i quasi inabastable", Lluís Pasqual sembla un temerari. Però fa tres anys, a pesar que era la primera vegada que acarava Wagner (1813-1883), ja va conquerir la crítica italiana quan va estrenar aquest drama a Nàpols. Ara, del 15 de gener al 15 de febrer, intentarà fer el mateix al Teatro Real de Madrid, fet que suposa la seva segona visita al recinte líric després del Don Giovanni, de Mozart, de fa dos anys amb disparitat d'opinions.

Ambientada en tres èpoques diferents -segle XIII, època de l'origen de la llegenda en què es basa el drama; segle XIX, període en què es va escriure l'obra; i l'actualitat-, Pasqual dirigeix l'obra en què "el compositor alemany es va involucrar i identificar més". No debades, Wagner estava bojament enamorat de Mathilde Wesendonck, la dona del seu mecenes, quan va escriure gran part de la partitura.

Tristany i Isolda és una òpera exigent on, a banda de l'aspecte musical, cal tenir molt present "la importància de les paraules", fet inusual en el repertori líric. "Wagner fa teatre. Era considerat músic i poeta", apunta el director d'escena català, que en destaca la seva forta càrrega psicològica.

Pasqual no podia deixar escapar l'oportunitat d'enfrontar-se al geni alemany. "Parla del gen de la tristesa en l'ésser humà; de la impossibilitat de fondre's". Però tampoc no oblida un altre factor: el mar. "No només el mar del Nord, sinó aquell altre mar que també veia Wagner a Venècia mentre escrivia el tercer acte".

Amb Jesús López Cobos al davant de l'Orquestra Simfònica de Madrid, l'òpera tindrà un doble repartiment entre els que destaquen Waltraud Meier, Jeanne-Michèle Charbonnet, Robert Dean Smith i Jon Frederic West.