• Imprimir

L'escriptora argentina Lucía Puenzo debuta com a directora a 'XXY', la història d'una jove que busca definir la seva sexualitat

Identitat hermafrodita

Ramon Palomeras

La protagonista d'aquesta pel·lícula és Álex, que va néixer amb ambigüitat genital
AVUI

Encara que molta gent ho desconegui, hi ha un nombre elevat de nadons que neixen amb el que s'anomena ambigüitat genital. Fins ara, la pràctica habitual era sotmetre'ls a una intervenció quirúrgica en els primers dies de vida. És el que s'anomena normalització. La possibilitat d'elecció es perd de ben petit, però les marques de l'operació no desapareixen mai. "Certament aquestes operacions deixen més tranquils els pares i la societat, però no pas els operats, ja que tard o d'hora els dilemes sobre la identitat sexual acaben apareixent. He conegut molt pocs casos de nens operats de petits que siguin feliços d'haver-ho estat tan aviat", raona l'escriptora argentina Lucía Puenzo. Al capdavall, la cirurgia no deixa de ser cosmètica; potser no és la solució anhelada.

El cas és que inspirada en Cinismo, un conte del seu marit i també escriptor Sergio Bizzio, Puenzo s'ha tret de la màniga una història ben arriscada, XXY. La cinta, a la cartellera a partir de divendres, explica el moment brutal i punyent en què Álex, una hermafrodita de 15 anys, es troba amb la seva identitat.

Por de la diferència

"No hi ha res pitjor que tenir por al teu propi cos", va etzibar un noi normalitzat a la directora quan aquesta recollia testimonis per bastir XXY. "Aquest jove va créixer amb les marques de la cirurgia en el cos. En aquesta castració la por a l'ambigüitat genital es converteix en metàfora de les amputacions que genera la por a allò diferent", apunta Puenzo. En el sempre difícil pas de l'adolescència a la maduresa, Àlex es trobarà amb allò que s'ha negat als nadons normalitzats: la llibertat d'elecció; home, dona o intersexual. Però, malauradament, la tercera via resulta socialment inacceptable. Lluny queda la imatge de l'intersexual a l'antiguitat clàssica. Amb el pas del temps ha passat de plusvàlid a mer minusvàlid, freak, objecte de riota o curiositat morbosa. Fins fa no gaire se'ls castrava i se'ls emmarcava en un sistema binari d'homes i dones. Puenzo no té gens clar la clau de volta de tot plegat, però no s'està de recordar una frase que voleia a través del film: "¿Què passaria si no hagués d'elegir?".

Interpretada per Inés Efron, Martín Priroyanski, Ricardo Darín, Valeria Bertucelli, Carolina Peleretti i Germán Palacios, XXY, qui sap si remourà gaires consciències. De moment, aquesta història subtil i sensible, defugint morbositats gratuïtes, ja ha estat guardonada amb sis premis de l'Acadèmia de Cine d'Argentina, ha estat reconeguda a Cannes i a Valladolid i l'Acadèmia de Cine del país sud-americà l'ha elegida per optar als Oscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa.