• Imprimir

El Leeum, el centre d'art del grup Samsung, celebra els tres anys amb una mostra sobre la relació entre els artistes asiàtics i la natura

El museu dels Lee

Cristian Segura

El museu Leeum de Seül acull una impressionant col·lecció d'art coreà antic i contemporani. Aquests dies acull l'exposició 'Buit en l'art coreà'
CRISTIAN SEGURA

El museu Leeum de Seül corona el turó de Namsan, en un dels barris més selectes de la capital de Corea del Sud. El Leeum és una referència arquitectònica realitzada per Jean Nouvel, Rem Koolhas i Mario Botta. També és un referent de l'art sud-coreà i la joia cultural de Samsung, el consorci empresarial més gran de Corea del Sud.

El museu va ser fundat el 2004 per acollir el patrimoni artístic de Samsung i de la família Lee, la principal accionista. Buit en l'art coreà és l'exposició que acull fins a finals de gener per celebrar el tercer aniversari del Leeum. L'exhibició vol demostrar que una de les grans diferències conceptuals entre Occident i Orient és la relació humana amb la naturalesa.

Els Lee i la seva dèria per l'art han estat portada dels diaris les últimes setmanes després de descobrir-se que, el 2002, Hong Ra-hee va utilitzar 5 milions d'euros dels fons econòmics de la fundació Sam-sung per comprar, per a ús privat de la família, el quadre Happy Tears, de l'artista nord-americà Roy Lichtenstein. Molts curiosos visiten aquests dies el Leeum pensant que Happy Tears ha estat traslladat al museu, però el quadre segueix ocult. A canvi poden contemplar a l'exposició Buit en l'art coreà una selecció d'obres antigues i contemporànies de la fundació Samsung.

Orient i el paisatge

La idea bàsica de la mostra queda clara en les primeres línies dels prospectes d'informació: "La història de l'art occidental s'ha centrat en la representació de la figura humana, mentre que la de l'Est mira sobretot el paisatge natural... A diferència del retrat occidental, el paisatge de l'Est asiàtic no es deixa dominar per figures humanes, però en canvi les mostra com una part seva". Per il·lustrar-ho s'ofereixen peces com Retorn a Casa, una pintura sobre paper del segle XIX de Jeon Gi que mostra una figura petita d'un home arribant a una casa amagada en un bosc. El paisatge apareix colossal i la presència humana és difícil de percebre. Les Muntanyes Diamant és un quadre de tinta sobre seda del 1711 del mestre de Seon on es veu una peregrinació per unes serralades bucòliques.

També hi ha exemples actuals d'aquest respecte artístic, com un muntatge fotogràfic fet el 2007 per Rhee Ki Bong titulat Psique Humida on la boira envaeix l'escena. Els comissaris de l'exhibició defensen la idea que "les fissures que s'han obert en l'harmonia i la unitat amb la natura sorgeixen de la societat materialista d'Occident". L'exposició utilitza treballs contemporanis per demostrar que el concepte del taoisme "de fugir d'allò que és artificial constitueix una orientació fonamental per als artistes que busquen llibertat". Els comissaris no expliquen, en canvi, com es poden inspirar actualment aquests artistes de l'Àsia, en un continent on els problemes de la degradació mediambiental i la saturació demogràfica són més evidents que a qualsevol altre indret del món.