• Imprimir
• Enviar

LaCrònica

La casa de Yves

David Castillo

a la ciutat de Nova York als inicis del 1942
MNAC

Vaig descobrir Yves Tanguy després de la lectura del poema d'André Breton La casa de Yves. Jo era un adolescent a la recerca de noves experiències per una ciutat que bullia i la publicació dels poemes del líder surrealista en una edició bilingüe a Visor em va omplir tant que tot plegat es va convertir en una abducció. La recerca a París de material de Yves em va il·luminar fins a l'extrem de situar-lo per davant dels Dalí, Magritte, Ernst i els altres pintors del grup surrealista. Per aquest motiu, la gran antològica, que hi ha instal·lada al MNAC fins al 13 de gener, ha estat un retrobament amb el pintor i també amb els gustos que tenia fa trenta anys.

Yves Tanguy, l'univers surrealista ens permet resseguir els diferents períodes de la vida de l'artista, des dels inicis fins als últims anys, a la dècada dels cinquanta quan un infart cerebral el va fer desaparèixer de sobte, com aquestes criatures deformes que habiten els seus quadres. L'exposició és també la casa de Yves que poetitzava Breton. Hi ha de tot, objectes personals, llibres, esbossos i moltes fotografies, 200 peces, des de petites instantànies fins a les panoràmiques dels paisatges onírics dels anys quaranta. M'agraden especialment les fotos de la primera època, quan comparteix pis al carrer Château del barri de Montparnasse de París amb Marcel Duhamel -que esdevindria un dels grans editors de novel·la policíaca francesa- i el poeta Jacques Prévert.

El pis de Montparnasse seria un dels grans centres d'una amistat que generaria un dels moviments més inquiets del segle, el que va del dadaisme al surrealisme. Yves s'omplirà d'idees en contacte amb els De Chirico, Miró, Masson i companyia, que serien decisius en la composició de les seves teles, que tindrien moments culminants als anys trenta i als quaranta, ja a l'exili nord-americà. Tanguy participaria en tots els jocs i invencions dels surrealistes, els automatismes psíquics, els cadàvers exquisits, l'erotisme de l'amour fou...

Són moments de gran intensitat, reprimits, i amb les peces sovint destruïdes per la policia, els puritans i els militants catòlics, és a dir, l'Estat i la superstició. Tot acabaria amb l'ocupació alemanya, que enviaria els surrealistes a tres destins: l'exili, el suïcidi o els camps d'extermini, com va ser el cas del seu gran amic Robert Desnos.

És un luxe que el MNAC hagi realitzat aquesta exposició, per la bellesa dels quadres i la personalitat del gran artista. Tenim la casa d'Ives a Montjuïc, amb tots els versos de Breton,"amb totes les estrelles celestials, amb tots els tramvies en desordre, amb totes les crineres sense fi de l'argonauta, amb tot el mobiliari fulgurant del desert, amb tots els senyals que des de lluny s'intercanvien els enamorats. Aquesta és la casa de Yves Tanguy".