• Imprimir

Entrevista: Judit Llimós La directora de músiques modernes de L'Auditori aposta per reforçar les sinergies amb l'empresa privada

"El públic de Barcelona arrisca molt poc"

Raquel Font

Judit Llimós, nova directora de músiques modernes, a les instal·lacions de L'Auditori de Barcelona
MIQUEL ANGLARILL

De ben petita ja sentia el cuquet de la música. A casa seva s'escoltava Lluís Llach i Serrat, però als 11 anys ja preferia el ritme d'Aretha Franklin. La setmana que ve Judit Llimós (Manresa, 1975) complirà els cent dies de gràcia com a directora de músiques modernes de L'Auditori de Barcelona, un departament amb un any i mig de vida, creat Josep M. Dutrèn, a qui Llimós substitueix.

Quan era adolescent i escoltava Aretha Franklin, ¿ja tenia clar que de gran es volia dedicar al món de la música?

No, llavors estudiava i no tenia temps per pensar a què em dedicaria, però sí que vaig començar molt jove a treballar en el sector de la música, als 22 anys.

Com van ser els inicis?

Amb Gema4, un grup de noies que canten a cappella, amb qui feia feines de management, mentre treballava d'administrativa. Però un dia ens va sortir una gira llarga per Extremadura i vaig haver de triar. Al final vaig rebutjar el contracte indefinit que m'oferien. La meva mare va plorar molt!

I després?

Vaig anar a parar a l'empresa Fila 7, on portava el mateix grup, i al cap de tres anys vaig començar a treballar amb els germans Mas, amb qui programava el Jamboree, La Cova del Drac, el Festival Mas i Mas... i fins ara.

Com han anat aquests primers tres mesos a L'Auditori?

Estic molt contenta, perquè l'adaptació ha sigut molt fàcil, perquè coneixia la casa, el personal i el funcionament. Em vaig trobar amb un departament molt ben organitzat i uns primers passos molt ben fets per part del Dutrèn.

Quina és la gran diferència entre treballar a l'empresa privada i a la pública?

És com viatjar en un veler o en un transatlàntic. En un creuer cada cop que has de moure alguna cosa costa molt més i necessites molta més gent que no pas en un veler, on ho fas tot tu.

Del que s'ha trobat fet per Josep Maria Dutrèn, què canviaria?

M'agradaria fer programacions específiques per gèneres, ordenar la programació en cicles.

Què s'aconseguiria amb això?

Tenir més difusió. Crec que el públic de Barcelona no s'arrisca gaire a veure coses poc conegudes. Un dels objectius és que el públic vingui a veure propostes que potser no coneix però que el sorprendran.

I això com es pot aconseguir?

Establint sinergies amb l'empresa privada.

Quin tipus de sinergies?

A Barcelona hi ha molts festivals: el BarnaSants, De Cajón, Festival de Guitarra, Mas i Mas L'Auditori, Festival de Jazz de Barcelona... Hi ha moltes finestres obertes per poder comunicar.

Posi'm un exemple.

Si Joan Isaac està dins del BarnaSants, tindrà molta més difusió que no pas si només està dins de la programació de modernes de L'Auditori, perquè el festival té una web específica, fa publicitat pròpia...

¿Creu que la gent associa L'Auditori amb música clàssica?

Ja s'està començant a treballar perquè això no sigui així, però només portem un any i mig. Queda molt camí per fer.

¿També volen trencar amb la idea que L'Auditori no és lloc per a segons quin tipus de concerts?

Sí, perquè a L'Auditori s'hi pot veure qualsevol format de concert. Tenim tres sales molt versàtils i molt ben condicionades. De fet, tenim la sala 3, que fem servir per fer concerts a peu dret. És més, aquest estiu va actuar Fangoria a la mateixa sala en què toca l'OBC i al quart tema ja estava tothom dret.

Parlant d'orquestres... L'Orquestra Àrab de Barcelona (OAB) és el primer grup resident a L'Auditori.

Sí, la residència implica fer com a mínim una producció anual. La meva idea és fer-les amb convidats.

L'OAB la va escollir el seu antecessor. També l'hauria triat?

Suposo que sí, sobretot per la seva pluriculturalitat, perquè penso que és un reflex del que és la Barcelona d'ara. A més, musicalment l'OAB té una riquesa impressionant i són una gent que creuen molt en el que fan i que vibren i, per tant, fan vibrar.

¿Pensen continuar la línia de produccions que es va iniciar amb 'Palau i Fabre 90 anys'?

Sí, n'estem preparant dues més, però encara no en puc parlar.

A llarg termini, quin és el seu objectiu?

Que L'Auditori Moderna sigui una marca que la gent sàpiga què és i què fa.

Quin artista somia portar a L'Auditori?

Aretha Franklin, però no viatja en avió. O sigui, que serà difícil!