Dilluns, 14 de juny del 2010

Recordi que aquesta web ja no s'actualitza. Per accedir a les notícies actuals pot anar a avui.elpunt.cat o a El Quiosc per veure la versió PDF.
A paper.avui.cat hi trobarà les edicions fins el dia 14 de juny del 2010.

Cultura i Espectacles

L'escena musical catalana viu el millor any en molt temps, amb els últims treballs d'Obrint Pas i Maria del Mar Bonet com a punta de llança, segons el públic

Un any per a la història

Andreu Gomila

Gerard Quintana, Antònia Font, Miquel Gil, Mishima, Refree, Els Pets, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Mazoni, Gossos, Erm, El Fill del Mestre, Tomeu Penya, Eduard Canimas, Sanjosex, Sanpedro, Whisky'ns, Lax'n'Busto. Són alguns dels noms que han passat per aquestes pàgines durant aquest any que ja s'acaba. Noms que corresponen a solistes i grups de tot el territori lingüístic que han protagonitzat un 2007 extraordinari, per quantitat i varietat de propostes, però sobretot per la qualitat que desprenen totes i cadascuna d'elles. Els lectors de l'AVUI.CAT han considerat que el millor CD de pop-rock ha estat Benvingut al paradís, d'Obrint Pas, seguit molt de prop pel Com anar al cel i tornar, d'Els Pets, i Coser i cantar, d'Antònia Font. En l'apartat de cançó, ha guanyat de bon tros Terra secreta, de Maria del Mar Bonet. Però també ha estat molt ben valorat Treu banya, el millor treball en solitari de Gerard Quintana, i Temps i rellotge, de Sanjosex, que confirma la qualitat d'aquest jove de la Bisbal d'Empordà.

Només donant un cop d'ull a aquestes sis propostes musicals ja veiem la diversitat generacional i estilística que abasta la creativitat musical dels Països Catalans. Del rock més dur d'Obrint Pas al surrealisme pop d'Antònia Font. De la poesia clàssica de Maria del Mar Bonet al món trepidant de Sanjosex.

Nou pop

El mateix Carles Sanjosé, alma mater de Sanjosex, ens diu, com tots, que li és difícil afirmar rotundament si aquest 2007 ha estat el millor any per a la música del país en dècades. "Per a mi sí que ho ha estat. En termes generals, fa tres o quatre anys que la cosa funciona, que surten discos molt bons. I potser sí que aquest ha estat el millor any", confessa, finalment. De la feina dels seus companys, destaca el treball de Mazoni, Si els dits fossin xilòfons, i també el fantàstic CD de Mishima, Set tota la vida, que conté sense cap mena de dubte la millor cançó de l'any, Qui n'ha begut, un tema deliciós, malenconiós, intens, en l'essència del pop. I és que l'indie català és el que potser està triomfant amb més força, amb bandes com Sanpedro i Erm, totes dues de Barcelona. La gran novetat del panorama nacional és que la capital està assumint el paper de motor de l'escena que fa quinze anys no tenia. Loquillo ja no pot dir que el rock en català és una cosa aliena als barcelonins. Ben al contrari, el nou pop és un fenomen que ha agafat força al Cap i Casal.

A l'hora de les valoracions, David Carabén, líder de Mishima, va més a fons que Sanjosé. "Les bandes amb qui coincidim als escenaris estan en molt bona forma", indica, i deixa clar que per a ells també ha estat un any molt bo.

A qui li ha agradat força el treball de Sanjosex és a Roger Mas: "Un gran disc de grans cançons". Ell, finalment, no se sumarà a la festa, ja que no traurà el nou CD el dia 31 de desembre tal com estava previst. Haurem d'esperar a final de l'hivern o principis de la primavera que ve.

Tots demostren, a més, que estan força atents al que passa a fora, potser més que de l'escena local. Carabén ho demostra: "En català? La veritat és que a penes he sentit res de les bandes que més surten a les revistes. Però el poquet que he sentit del nou de Le Petit Ramon és collonut. Internacional? A part dels discos meus, col·legues com Facto Delafé y las Flores Azules i Vyvian, i The National ha confirmat el que ja s'anunciava a Alligator, que és una molt bona banda, i The Arcade Fire no només és una molt bona banda, sinó que probablement el seu millor costat sigui el directe".

Els músics no s'atreveixen a afirmar que aquest 2007 ha estat excepcional. Però això ho diem nosaltres, fins i tot comparant el 2007 amb el 1991 o el 1968. Tots els músics només esperen que el 2007 hagi estat el principi d'un moviment d'expansió que provoqui que el seu públic s'eixampli i que els periodistes dels mitjans audiovisuals i escrits, públics i privats, escoltin d'una vegada per totes el que s'està coent al nostre país.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dimarts, 18 de desembre del 2007

AVUI+ Paper

Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Juny

>>
<<

2010

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
  • A+