• Imprimir

La Sala Muntaner es converteix en 'Saló Primavera'

I si les parets parlessin?

Teresa Bruna

El 'Saló Primavera' es resisteix a desaparèixer, amb la complicitat dels seus habitants de tots els temps
LUCÍA FARAIG

El protagonista absolut d'aquesta història, escrita a quatre mans per Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso, és un saló de ball a la manera antiga, malenconiós, a punt de ser enderrocat per l'especulació urbanística i, com li correspon a un protagonista, amb ànima pròpia que es resisteix a deixar-se vèncer. Aquest Saló Primavera, però, té més protagonistes: Manel Dueso (porter), Tilda Espluga (cambrera), Lina Lambert (mestressa), Francesc Lucchetti (alcalde) i Àurea Màrquez (clienta). Els ha dirigit Lurdes Barba.

El Saló havia nascut un segle enrere, i les parets encara conserven l'energia que hi han anat deixant diversos passants. Va ser inaugurat com a saló de ball, però posteriorment havia estat cinema "dels bons, amb variétés", casa de barrets d'alta volada visitada per Alfons XIII, seu d'un partit anarquista, hospital, presó, manicomi, la Casa de Aragón, l'estudi de tres pintors postimpressionistes, un bingo... Finalment, havia retrobat el seu caràcter com a saló de ball.

"Els personatges pul·lu-len perduts intentant arrelar-se a un passat esplendorós o buscant un futur", explica Lurdes Barba. L'acció comença a l'època actual, però s'hi van colant flaixos de vides passades. Així, la cambrera passa a ser cambrera de la seu anarquista i infermera de guerra; la clienta és també pacient de guerra i sufragista, l'alcalde és cap de vila de diferents èpoques... No són flaixos en off sinó que és com si, sense deixar de ser qui són, les ànimes dels altres els dictessin el que han de dir.

"Malgrat el regust agredolç que té la realitat i la mala bava, és un espectacle ple d'humor de diferents expressions: surrealista, boig, tendre...", diu Barba. Els autors col·laboren sovint, però és la primera vegada que ho fan a quatre mans. "Aquí han estat units d'una manera molt estreta, costa descobrir la paternitat de qui ha fet què en els textos", diu Barba, i continua: "Tot i no tenir res a veure amb Barcelona, mapa d'ombres, els personatges -perdedors- surten de l'univers de Cunillé, per facilitar una crònica incisiva que, sense recrear-se en la nostàlgia, posa el dit a la nafra".

Premi Temporada Alta

Als albors de la present edició, el Temporada Alta va anunciar l'atorgament del nou premi Joaquim Massó, de caràcter econòmic, a un projecte de teatre de text. Va recaure sobre el Saló Primavera: "Quan em va arribar de mans de la Lurdes i la Lina, vaig decidir produir-lo. Havia de ser una cosa petita, però gràcies a aquesta aportació econòmica li hem pogut donar més esplendor", diu Josep Maria Coll, director de la Sala Muntaner, ara Saló Primavera fins al 13 de gener. Una sala que també ha passat per diverses etapes: Empòrium, Club Muntaner 4, Shadows, Metròpolis i teatre. Però, afortunadament, l'especulació no l'empaita, ni els veïns, que han fet tancar la Cibeles i la Paloma, tampoc.