• Imprimir

El nou Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona s'inaugura demà amb dues propostes teatrals de dos poetes majors: Vicent Andrés Estellés i Octavio Paz

El centre del Dr. Sunyer

Teresa Bruna

El Canal quedarà més que ben inaugurat amb el planter d'actors, artistes i professionals de l'espectacle que intervenen al muntatge 'Coral romput', dirigit per Joan Ollé
MIQUEL ANGLARILL

Encara amb les copes amunt per l'èxit del Temporada Alta (acaba el dia 7), estem a punt de tornar a brindar pel nou Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona, que s'inaugura demà amb l'estrena de Coral romput, de Vicent Andrés Estellés, amb direcció de Joan Ollé. El Canal -que és el nom de pila del centre- compta amb Salvador Sunyer com a director artístic, el mateix càrrec que té al Temporada Alta. A l'acte de presentació, Joan Ollé el va descriure així: "Jo en diré el Centre del Dr. Sunyer, perquè està en mans de l'home amb més criteri d'Espanya. I que algú amb criteri i diners tingui els sants pebrots d'inaugurar amb Coral romput és... preciós. És inaugurar amb l'Ovidi!". Per fer-vos una idea del sentiment d'Ollé cap a Ovidi Montllor, tots els seus espectacles comencen amb una tonada de l'Homenatge a Teresa i el programa L'illa del tresor que va fer per a la televisió tancava amb les mateixes notes.

Deixem per més endavant l'espectacle i reprenem el centre, que incrementa el llistat de teatres públics que cobreixen el territori i que són imprescindibles per a la descentralització. Per Sunyer, el Canal va més lluny: "A més de l'arrelament local, vol jugar un paper important en la internacionalització de les arts escèniques catalanes". Primer es dedicarà a la producció i coproducció d'espectacles i a finals del 2009, quan les instal·lacions estiguin acabades, complirà amb el projecte de centre de creació amb espais per assajar. Sunyer va puntualitzar que es dedicarà "exclusivament al teatre de text, en català".

'Coral romput'

Aquesta primera temporada s'ha dissenyat "dedicant tota la producció a la poesia". La inauguració se celebra amb tres espectacles dins la mateixa setmana i inclosos al Temporada Alta. Coral romput és el primer i es farà els dies 5 i 6 al Teatre Municipal de Girona. Després viatjarà cap a Andorra (s'ha coproduït amb Escena Nacional d'Andorra) i a finals de gener serà al Lliure.

"Vicent Andrés Estellés va escriure Coral romput en un moment que acabava de perdre una filla i tenia un merder emocional terrible -explica Joan Ollé-. El poeta decideix tancar-se a casa i anar escrivint tot el que li passa pel cap. És una mena de cant espiritual caòtic". Ovidi Montllor i Toti Soler en van fer un disc inoblidable, però, tot i que es compta amb Toti Soler, no n'és una reproducció. "Volem fer-ne una altra lectura, però també amb en Toti. Voldria que fos un homenatge a l'Ovidi, sovint tan injustament oblidat".

El muntatge -"que volíem fer petit però que ens ha sortit molt gran"- compta, entre d'altres, amb Joan Anguera, Pere Arquillué, Montserrat Carulla i Eduard Farelo. El director Ariel García Valdés també hi col·labora: és la primera vegada que fa d'actor en català. Pel que fa a la dramatúrgia, "intentarem convertir un disc en una obra de teatre. El paisatge és una casa amb fantasmes, on hi ha un poeta estripat en quatre veus i els fantasmes que van apareixent. De fet, Coral romput ja vol dir veus esquinçades", puntualitza Ollé. Per a Joan Ollé aquesta és "l'aventura teatral més feliç de la meva vida, i la dedico a l'Ovidi i a l'Estellés". La música, de Toti Soler, la interpreten en directe el mateix Toti i Lluís Cartes.

'Blanco'

Programat per als dies 6 i 7 al Teatre de Salt, és un muntatge de poemes d'Octavio Paz que dirigeix el polifacètic Frederic Amat. La música la posa Pascal Comelade, que ja ha col·laborat amb Amat en alguns espectacles de Cesc Gelabert. Amat, per la seva rellevant faceta plàstica, es cuida, a més, de l'espai escènic i de les imatges que s'hi han incorporat.

Blanco és el fruit d'un conjunt d'aliances entre bons amics. "L'Homar és del Lliure, Amat n'és un dels patrons, Ollé també n'és un habitual... Les relacions han sorgit d'una manera natural", diu Àlex Rigola. Octavio Paz també és un dels amics. "Vam coincidir a Avinyó fa 15 anys i li vaig manifestar el meu entusiasme per Blanco. Em va dir que era un poema escènic i, des de Mèxic, em va enviar les indicacions per a l'escenificació. Són les que fem servir a Girona. També comptem amb la seva veu, perquè, amb motiu dels seus 80 anys, els va recitar i es van gravar".

Pel que fa a l'escenografia, les paraules s'integren a la música i amb imatges, de manera que el públic té al davant una mena de mandala budista (suport visual a la meditació). El mandala estarà recolzat per imatges en l'aire que Amat, enmig d'una fructífera i brillant dissertació literària sobre l'espectacle, anomena aerofanies.

Els poemes prenen forma de "collage verbal" amb les veus de Lluís Homar, Paco Ibáñez i Lluís Marco. "Jo creo l'emoció cantant, ja veurem què passa dient", assegura el Paco, que és la primera vegada que fa d'actor-recitador. Lluís Marco substitueix Mario Gas, que ha estat malalt: "Estava destinat a anar al Temporada Alta! Em van proposar Coral romput i vaig dir que no per respecte. Ara la pneumònia d'en Mario [que ja està bé] m'ha permès participar-hi". Pascal Comelade, fent costat a la descripció d'Amat, va avançar que ha compost una música estereofànica.

El tercer muntatge inaugural és Tir, dels gironins Deambulants, la primera coproducció d'El Canal, que ja va ser l'obertura de la Fira de Tàrrega.