• Imprimir

El cantant, que acaba de publicar un exquisit recopilatori en doble CD + DVD, avança que a l'estiu farà un recital en català a les Festes de Gràcia de Barcelona

Aute cantarà en català

Marta Porter

Després de 40 anys de carrera, Luis Eduardo Aute continua cantant a les dones, l'amor i, per extensió, a l'ésser humà
RUTH MARIGOT

Fill de filipina d'ascendència valenciana i santanderina i de català d'ascendència andalusa, Luis Eduardo Aute va néixer a Manila, les Filipines, fa 64 anys. Ell diu que no recorda gairebé res d'aquell país, però sí que ha retrobat la infantesa al barri de Gràcia, on va créixer fins que, d'adolescent, es va traslladar a Madrid. "Fa dos anys vaig participar a les Festes de Gràcia llegint-hi uns poemes i hi he tornat aquest estiu per presentar la meva pel·lícula Un perro llamado Dolor. La gent em va acollir tan bé i van aplaudir tant que els vaig prometre que aquest estiu hi faria un concert gratuït en què estrenaria una cançó en català dedicada a la plaça Rovira, que és on vivia el meu pare. Per primer cop em sento amb arrels", comenta aquest home que sempre s'ha declarat apàtrida.

Per fer costat a aquest nou tema, Aute va portar algunes de les seves cançons a Joan Isaac i Miquel Pujadó per traduir-les al català. "N'han fet unes adaptacions tan bones que em ve molt de gust cantar-les". Anteriorment només havia enregistrat dos temes en català en un single el 1967, Al·leluia nº 1 i Roig damunt el negre, a part d'un trosset de Paraules d'amor.

Aquest home que no es considera professional de res sinó amateur en tot -"pinto, canto, escric poemes i cançons, faig pel·lícules... però no sóc ni pintor ni cantant ni poeta ni director de cine"-, acaba de publicar un doble CD + DVD on recull 21 temes escrits en 40 anys, un concert en directe des del pati del Palacio de Viana de Còrdova i una conversa amb Pastora Vega, tot molt ben embolcallat en un estoig que reprodueix el quadro Humo y azar del pintor cordovès Julio Romero de Torres. "Ell sempre pintava dones nues i era supermodern per l'època, és un Warhol avant l'èpoque. I com que el disc va néixer per atzar i jo fumo molt i Pastora Vega és besnéta de Romero...". Des de Mano a mano amb Sílvio Rodríguez que Aute no havia enregistrat un concert en directe. "Coses que passen. De fet, no m'agrada gens gravar en estudi. Els estudis són com quiròfans, són l'anticlímax".

Multidisciplines

Per Aute, l'art només existeix des de la multidisciplina. "En art has de poder fer el que vulguis, has de tenir llibertat absoluta i jo em considero un indisciplinat de les diferents disciplines artístiques. On comença una o altra? Depèn. Si escric un poema i noto que ha de tenir un clima musical, es converteix en una cançó; si faig una pintura i veig que s'ha de moure, en faig animació. Cada llenguatge comença on acaba l'altre. La pintura i la música són l'anvers i el revers de la mateixa moneda, una s'expressa a través de les formes, els colors, les textures, i l'altra a través del so, el ritme i l'harmonia. Són llenguatges complementaris".

Amb tot, parli com parli, sempre parla del mateix (en el bon sentit): l'ésser humà. "Per mi segueix sent un enigma, un bitxo raro que és aquí sense haver-ho demanat i que es passa la vida preguntant-se per què. Per què ploro, per què estimo, per què visc... Si l'ésser humà no existís, l'univers no existiria. Som el centre de l'univers. L'univers no té sentit si no hi ha algú que l'habiti i un sol ésser humà tampoc té sentit sense un altre ésser humà per contrarestar-lo. Sóc teista i crec en la causalitat. Tinc cervell per pensar. I tot això em fa jugar amb les paraules".