L'estiu de 1992 vaig tenir el privilegi d'organitzar, a Girona, el 7è Col·loqui de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, el primer que aquella societat d'estudiosos d'arreu del món feia a l'Estat. Amb la connivència de la Universitat i l'Ajuntament gironins vam acompanyar les sessions científiques amb una mostra festival titulada Festa i espectacles de la tradició, que incloïa set muntatges: tres d'estrangers i dos del país. La ciutat vella es va convertir en escenari i l'excel·lent resposta de la població va engrescar l'alcalde, llavors Joaquim Nadal, a donar continuïtat al festival. Reaccionant a aquests estímuls, les agrupacions teatrals gironines van agafar el guant del repte i aquell mateix any s'iniciava la primera edició d'un cicle que amb el temps esdevindria el Festival de Tardor de Catalunya, expressió de les inquietuds i l'empenta d'una ciutat amb ambició cultural que ha sabut gestionar els seus recursos, i que ha fet oblidar altres festivals que es van esvanir per manca de tremp i de complicitat amb les ciutats que els acollien. La singladura de l'esdeveniment gironí no ha fet més que consolidar-se, i la seva setzena edició culminarà amb la presentació dels primers espectacles produïts pel Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona de recent creació.
El que havia començat, doncs, amb quatre espectacles d'humor ha arribat a la setantena de propostes i de quinze països diferents. Enguany ha inaugurat un Dario Fo que no perd pedal i que ha tornat a oferir-nos una expressiva selecció del seu Mistero Buffo, un veritable clàssic que ell sap renovar amb l'adequat accent d'actualitat, sempre compromès i rejovenidor. Després hem vist repetir un habitual del Festival: Peter Brook, aquest cop amb un espectacle sobre peces de Beckett, essencial i sintètic, com en els millors temps. La descoberta, però, ha estat Jerôme Deschamps i el seu espaterrant Les Étourdis, una festa teatral hilarant i soberga, d'on emergeix la gestualitat imaginativa, precisa i fèrtil de Patrice Thibaud.
El Festival no oblida entre els seus objectius la coproducció d'espectacles i enguany ha arribat a participar en 34 muntatges. Tampoc no oblida l'impuls a la creació contemporània apadrinant iniciatives tan renovadores com la plataforma ÀREAtangent que ha donat a conèixer dramaturgs i directors que s'han forjat al marge dels circuits habituals, com poden ser Jordi Casanovas, Àlex Serrano, Raquel Tomàs o Iban Beltran.
La qualitat mitjana és certament elevada i Temporada Alta ha acabat convertint-se en punt de referència en el panorama escènic dels festivals europeus.
Dissabte, 20 de març del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |