• Imprimir

L'espaterrant 'Les Étourdis', de Jerôme Deschamps, ha estat la descoberta més gran del festival gironí

Un punt de referència

Francesc Massip

Dario Fo va obrir el Festival Temporada Alta amb 'Misterio Buffo'
ARXIU

L'estiu de 1992 vaig tenir el privilegi d'organitzar, a Girona, el 7è Col·loqui de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval, el primer que aquella societat d'estudiosos d'arreu del món feia a l'Estat. Amb la connivència de la Universitat i l'Ajuntament gironins vam acompanyar les sessions científiques amb una mostra festival titulada Festa i espectacles de la tradició, que incloïa set muntatges: tres d'estrangers i dos del país. La ciutat vella es va convertir en escenari i l'excel·lent resposta de la població va engrescar l'alcalde, llavors Joaquim Nadal, a donar continuïtat al festival. Reaccionant a aquests estímuls, les agrupacions teatrals gironines van agafar el guant del repte i aquell mateix any s'iniciava la primera edició d'un cicle que amb el temps esdevindria el Festival de Tardor de Catalunya, expressió de les inquietuds i l'empenta d'una ciutat amb ambició cultural que ha sabut gestionar els seus recursos, i que ha fet oblidar altres festivals que es van esvanir per manca de tremp i de complicitat amb les ciutats que els acollien. La singladura de l'esdeveniment gironí no ha fet més que consolidar-se, i la seva setzena edició culminarà amb la presentació dels primers espectacles produïts pel Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona de recent creació.

El que havia començat, doncs, amb quatre espectacles d'humor ha arribat a la setantena de propostes i de quinze països diferents. Enguany ha inaugurat un Dario Fo que no perd pedal i que ha tornat a oferir-nos una expressiva selecció del seu Mistero Buffo, un veritable clàssic que ell sap renovar amb l'adequat accent d'actualitat, sempre compromès i rejovenidor. Després hem vist repetir un habitual del Festival: Peter Brook, aquest cop amb un espectacle sobre peces de Beckett, essencial i sintètic, com en els millors temps. La descoberta, però, ha estat Jerôme Deschamps i el seu espaterrant Les Étourdis, una festa teatral hilarant i soberga, d'on emergeix la gestualitat imaginativa, precisa i fèrtil de Patrice Thibaud.

El Festival no oblida entre els seus objectius la coproducció d'espectacles i enguany ha arribat a participar en 34 muntatges. Tampoc no oblida l'impuls a la creació contemporània apadrinant iniciatives tan renovadores com la plataforma ÀREAtangent que ha donat a conèixer dramaturgs i directors que s'han forjat al marge dels circuits habituals, com poden ser Jordi Casanovas, Àlex Serrano, Raquel Tomàs o Iban Beltran.

La qualitat mitjana és certament elevada i Temporada Alta ha acabat convertint-se en punt de referència en el panorama escènic dels festivals europeus.