• Imprimir

Entrevista: Evru El polifacètic artista, que fa més de sis anys que va deixar de ser Zush, exposa un conjunt d'obra recent a la galeria Joan Prats de Barcelona

"Canviar de personalitat és inherent a l'ésser humà"

Montse Frisach

L'artista Evru, de poc més de 6 anys, observa la vitrina amb llibres d'artistes i documents de l'Estat d'Evrugo, que exposa a la galeria Joan Prats
CRISTINA CALDERER

Tots els grans artistes tenen un univers propi però el multidisciplinari Evru (2002) -abans conegut per Zush, pseudònim d'Albert Porta (1947)- s'emporta la palma. Evru té fins i tot un Estat propi, Evrugo, dins del qual es desenvolupa la seva obra poblada de personatges delirants. Evru és encara un infant, no arriba a 7 anys, però vol consagrar-se definitivament amb aquesta exposició d'obra recent a la galeria Joan Prats, on va exposar per primer cop el 2003 i on sempre havia exposat la seva personalitat anterior anomenada Zush. L'artista no para d'exposar arreu del món, però la mostra Misdro-Mosdro-Musdro és el seu retrobament amb la seva ciutat natal.

Perdoni, però jo no sé l'idioma d'Evrugo. ¿Em pot explicar què vol dir el títol de l'exposició, 'Misdro-Mosdro-Musdro'?

Simplement són els noms de tres habitants d'Evrugo que surten retratats a l'exposició.

A l'exposició hi ha una mica de tot: collage, dibuix, escultura, fotografia i llibres. Un petit univers Evru.

Jo més aviat veig aquesta mostra com cinc exposicions diferents. Hi ha una primera exposició, a l'entrada de la galeria, amb un conjunt de dibuixos de grans personatges, en colors vermells i taronges, amb molta energia. Una segona exposició és la que agrupa els petits formats, són miniatures on apareixen també petits personatges [figuretes enganxades al paper] que estan d'esquena a l'espectador. Algú m'ha preguntat si és que els he castigat de cara a la paret, però no, més aviat és que els veig mirant el paisatge com si fos un personatge d'una pintura de Caspar David Friedrich. Aquella gent sola enmig d'un paisatge immens i sublim... És una manifestació del seu pensament. En aquesta segona mostra, també hi ha molts cervells, mols cossos, és una mostra de neurobiologia.

Hi trobem també uns dibuixos molt virtuosos.

Sí, m'han dit que si són decoratius... Però necessito fer aquest tipus de dibuixos per no menjar-me les ungles. Aquestes peces formen part de la tercera exposició, on també apareixen cossos i cèl·lules. La textura de les dones està feta en forma de closques de nous, que és el fruit del meu Estat, de fet molts cops ofereixo nous a les inauguracions de les meves exposicions. La textura del cos dels homes, en canvi, és de clofolla de civada.

I les dues fotografies de gran format, d'on provenen?

Conformen la quarta exposició, són dues imatges que vaig realitzar durant l'exposició Oficina de fluxos, que vaig fer l'any passat a les sales municipals d'exposició de Girona. Els participants en l'acció rebien un document de residència de l'Evrugo Mental State. I precisament la cinquena exposició és una vitrina amb llibres que inclouen altres fotos i documents d'aquesta acció.

¿'Misdro-Mosdro-Musdro' és l'exposició més d'Evru i menys de Zush que ha fet fins al moment?

Sens dubte, però no podem oblidar que Evru és encara un nen, només té sis anys i escaig. Encara no m'he pogut treure Zush de sobre. Per això em dedico a malparlar d'ell, a veure si així... Vaig dient arreu que Zush era un ésser menyspreable. El problema és que encara està una mica aquí. Mira, Zush es mossegava les ungles però Evru ha aconseguit no fer-ho [i mostra una mà amb les ungles mossegades i l'altra no]. Però sí, aquesta és l'exposició que he fet que més defineix Evru. En broma ja puc dir que sóc un deixeble de Zush, un cop que he aconseguit, amb moltes penes i treballs, que la família, els meus néts inclosos, i els amics em diguin Evru.

Ja ha canviat dues vegades de personalitat: d'Albert Porta a Zush, i de Zush a Evru... Per què?

Això de canviar de personalitat és inherent a la condició humana. Tots tenim diverses personalitats. Oi que tu no ets igual en grups diferents? De vegades ets la simpàtica, altres cops no parles gaire, d'altres vegades ets la líder del grup. Tots fem igual. El que passa és que el més pràctic és utilitzar sempre el nom que apareix al carnet d'identitat.

És conscient que la seva obra suscita atracció o rebuig? No hi ha terme mitjà.

És cert que passa això. I és normal. Veure una obra d'art és com anar al mercat, agafes el que necessites. Cadascú interpreta el que vol, no pots imposar el teu gust. Moltes de les obres són malsons i somnis que tinc -ara que faig ioga, estic recuperant els meus somnis- i jo necessito treure'ls fora. A alguns els semblarà desagradable o angoixant, però en la meva obra hi ha també personatges feliços.

En un moment en què la situació internacional és complicada, com li va a un Estat com Evrugo?

Abans tenia ambaixadors i ministres i tot tipus de diplomàcia, però ara és una autocràcia. Només hi sóc jo. Com que és un Estat mental, és d'ús individual.