• Imprimir

Entrevista: El Teatro Cubano estrena demà al Coliseum la revisió de 'Cómeme el coco, negro', una revista formal produïda per La Cubana

"Voldria cantar 'Soy minero' amb la Caballé"

Teresa Bruna

Pepe Iberia, Vicente Mariel i Perlita Bretón ens van haver d'atendre mentre s'emprovaven roba per anar a la cerimònia dels premis Butaca
JORDI GARCIA

Estrenen avui i el més calent és a l'aigüera: el vestuari ha perdut moltes plomes i cal reposar-les, les cortines encara són a la tintoreria... Estan tan atrafegats que ens han repartit perquè els entrevistem als llocs per on s'han de moure durant el dia. A nosaltres ens han tocat els emprovadors de Zara. Allà, Vicente Mariel (M), capità del ballet, i els cantants folklòrics Pepe Iberia (I) i Perlita Breton (B) s'emproven roba "curiosa" per anar als premis Butaca.

Esteu contents de venir a Barcelona?

B. Molt. Dormim en pensions com a tot arreu, però, almenys, en una ciutat com aquesta on hi ha tanta gent de fora, no hem de rentar a mà. Hi ha bugaderies, llocs de menjar per emportar, un callista... cosetes que fan falta. Acabes tenint una sensació de llar. M. És que és molt dur anar pels pobles, eh? Els que teniu comoditats no ho podeu saber. Tinc un xandall que no el rento des de fa 3 mesos perquè, amb tanta sequera, a molts llocs no hi ha ni aigua. I. Llàstima que hi ha perdicions, ja m'entens, aquí hi ha coses que als pobles no es veuen. Però jo sóc molt respectuós amb tot, eh! Per exemple, jo sóc molt respectuós amb els mariquites. M. I per què m'assenyales a mi? I. Home, la noia ja sap... En aquest món has d'assumir la natura. Jo sóc com sóc, un galant que sempre ha tingut èxit amb les dones.

Trobo que no teniu accent cubà...

M. És que no ho som. Però hi vam anar fa 18 anys i ens van rebre molt bé. Ens van convidar a un festival de teatre! Llàstima que ens van robar les cortines! Ei, Pepe, aquest generu és molt bo. I. M'agrada molt l'estil Marichalar. M. És un innovador, és el que ha arreglat l'estil de la casa reial. Ara que marxa, ja veurem què passa. B. La infanta vesteix molt millor, ara. Ja no porta aquelles pameles.

Era un casament, dona. Us agrada la monarquia?

B. A mi, molt. És com una telesèrie. Els veus com creixen, com es reprodueixen, com es divorcien... Van fent cosetes. I. De la monarquia no es pot parlar.

Va, tornem a l'obra. Com ha anat això del Coliseum? És un teatre preciós i heu fotut fora els del cinema!

M. Ai, però quan el vam veure ens va caure l'ànima als peus. Estem acostumats a teatres petitons, al nostre envelat. B. Aquell volia que poséssim l'envelat al Forum. M. I jo dic: com es pensa que havíem de clavar les piquetes? És que aquest tio està pirat! Llavors va ser quan ens van oferir el Coliseum. Primer vam dir uf, però vam tenir la il·luminada de tapar-ho amb les cortines. De fet, quedarà com una carpa.

Amb qui vau parlar?

B. Amb l'Hereu. Jo vaig trucar i vaig dir: "Poseu-me amb l' Hereu".

No us va proposar una Golondrina?

B. ¿I com vols que posem les nenes en una barca, si tenen artrosi i caurien per les escales? M. I ran de mar, amb la humitat que hi ha! La mitjana d'edat nostra va pels 56 anys, eh!

Què els camerinos del Coliseum?

I. Ens adaptem a tot. Som el totterreny de la revista. B. Això sí. Un dia en una plaça de toros ens van deixar una gibrelleta per si ens venia una necessitat no anar corrents a la infermeria. M. Ara, hi ha senyoretes noves i jo sempre dic: "Calces noves fan nafra". Perquè arriben i es queixen. Que si només hi ha una tovallola, que si volen lavabo...

Va, parleu-me una mica de l'obra.

B. És una revista, que és una cosa que no passa mai de moda. És per a totes les classes socials. Veus les plomes, els lluentons... No fem nu integral, pots venir amb els nens. I. I cantem. Jo canto Soy minero. B. I jo Compuesta y sin novio. [I la canta. Tota la clientela de Zara s'acosta als emprovadors]. I. [Geloset]. Jo vull donar una primícia a l'AVUI: encara no és segur, però potser lligaré un contracte per anar a l'Eurovisió!

Sense passar per O.T.?

I. [Enfadat] Com he de passar per O.T. amb l'experiència que tinc!

Us agrada la música catalana?

B. A mi m'agrada el Serrat, és un fanàtic amb tot el que és andalús. I. A mi m'agradaria cantar Soy minero amb la Montserrat Caballé. M. Ho brodaria, eh! A mi m'agrada el de la cabra. Ai, com es diu? Aquell que és com un gegant i que ens va fer tanta il·lusió trobar-lo... B. Sí, ja sé qui vols dir, va sempre amb la cabra... Espera, d'on es treu l'aigua als pobles? M. Del pou. Ah, el Josep Maria Pou!

Aneu a recollir un premi aquesta nit?

M. No ho crec, són premis de teatre, no de revista. B. Ens haurien avisat, no? I. Hi ha càtering, saps? Tenim una invitació per a 2 persones però n'hi anem 12, a veure què passa. B. Miraré d'agafar el micro i dir que demà [avui] estrenem i que ens hi estarem tres mesos si Déu vol.