• Imprimir

Barcelona tindrà la setmana vinent quatre musicals de gran format en cartell i durant la temporada n'arribaran molts més d'altres registres

L'any del musical

Teresa Bruna

El Temporada Alta ha estrenat Boscos endins, el nou musical de Dagoll Dagom. Demà torna, 18 anys després, una revisió de Cómeme el coco, negro, l'espectacle emblemàtic de La Cubana que ha merescut la reconversió del cinema Coliseum en el glamurósTeatro Cubano. Dijous, el Barcelona Teatre Musical aixeca el teló de Mamma mia!, després de tres temporades d'èxit a Madrid. És la segona aportació a Barcelona de la productora holandesa Stage Entertainment, instal·lada aquí des de Cabaret. A 100 m s'està fent Grease, dels socis Butaca Stage, Filmax, Notro Films i Stromboli. Tenim, doncs, quatre musicals de gran format que funcionaran alhora, i tot apunta que molt bé.

Boscos endins és un musical ben a l'estil de Dagoll Dagom. Amb música de Sondheim i llibret de James Lapine, proposa un viatge cap al costat obscur dels contes fantàstics dels germans Grimm i reflexiona sobre com és la vida dels personatges després dels finals feliços. "És el duríssim viatge que hem de fer tots des d'infants fins a la maduresa", diu Bozzo, que l'ha dirigit. Anna Rosa Cisquella, gerent de Dagoll Dagom, fa èmfasi en l'idioma: "L'hem traduït al català, penso que aquestes grans produccions s'han de fer en la nostra llengua. És un gran esforç, però és important en aquests moments. Estarem sols a la cartellera!". Arribarà a Barcelona el 22 de gener.

El Paral·lel

El que va ser centre neuràlgic de cabarets i musicals en torna a tenir dos de potents: Grease i Cabaret.

Grease ha estat l'espectacle més vist de l'any. Segons dades del 19 de novembre, se n'han fet 433 funcions amb més de 400.000 espectadors, prop d'un 90% d'ocupació i 130 funcions amb el complet. La versió és de Ricard Reguant i Coco Comín, és a dir, no segueix cap estàndard. Joan Lluís Goas, productor executiu, està radiant: "El gerent de la versió de Broadway m'ha confessat que el nostre muntatge és molt més espectacular!". També està convençut que ha obert camí als musicals de Barcelona: "Primer no volien portar ni Cabaret ni Mamma mia! i ara que han vist com funciona Grease, han volgut venir". Tot i així, han de marxar per deixar pas a Boscos endins. "Ja ho havíem pactat així, però no esperàvem aquests resultats: és la primera vegada que un musical ha de marxar amb aquesta ocupació".

El futur de Grease ja està ben lligat. Surten de gira camí de Madrid, on s'hi quedaran dos anys. "Després farem una altra gira i tancarem el cicle a Barcelona, on es va estrenar".

Per altra banda, ja han comprat els drets a Els Pets per a la creació d'un musical en català que s'anomenarà La festa, amb un guió confeccionat amb cançons del grup. No cal amagar el perquè no s'ha fet: havien pensat en el Poliorama i l'èxit d'El llibertí ha superat les previsions. "Sabíem que no tenien data de sortida i per això no hem començat a treballar amb actors. Però ja està més que enllestit. L'hem ajornat, només", assegura Goas.

Cabaret és una d'aquelles produccions que segueixen el disseny de l'original, en aquest cas, dirigit per Sam Mendes. Víctor Masán, l'esplèndid Emcee, assegura que no és del tot cert que els actors no hi puguin aportar res. Ell hi ha pogut posar cullerada. "Aquí hem treballat més el cos i l'estètica dels moviments. I li he afegit sentit de l'humor per fer-lo més real i humà i apropar-lo al públic. És un Emcee més desinhibit sexualment. A les altres versions és més sinistre, més fantasmagòric. ". Masán ja era a Madrid fent el personatge en qualitat d'alternant, amb dies fixos d'actuació.

Els Off Broadway

La temporada ve carregada amb un potent mosaic de teatre musical d'altres mides i registres, des del cabaret literari fins al concert escenificat. L'alternativa Versus Teatre estrena el dia 4 La Maga i el Club de la Serpiente, un guió de Quim Lecina (que també n'és actor, cantant i director) a partir de Rayuela. Se situa en un club del París dels anys 50 on uns intel·lectuals es reunien per escoltar jazz, beure vodka i fer-la petar. Lecina, que té un bon currículum de musicals de creació, es presenta com a Quim Lecina & Swingset (La Locomotora Negra).

Una altra alternativa, la Sala Muntaner, reposarà el març la Crònica sentimental de España, un recorregut per la música del franquisme amb Xavier Albertí com a director i intèrpret del piano.

Els més petits no es quedaran sense: el Jove Teatre Regina té en cartell la versió musical de La Bella Dorment, amb direcció musical de Manu Guix.

També als teatres públics

El TNC i el Lliure també estimen els musicals. El primer en té tres de programats: el 20 de desembre arriba Jordi Sabatés amb el seu Tren de somnis, un muntatge sobre la música i el cinema. Els temes són tots de Jordi Sabatés i els interpreta en directe amb La Camot Band. Al febrer arribarà El cercle de guix caucasià, on la música, de Paul Dessau, és un dels protagonistes. La interpreta en directe el peculiar grup Cabo San Roque i un dels actors és Víctor, d'OT. El més espectacular promet ser Dido & Aeneas, una versió de la prestigiosa coreògrafa i directora alemanya Sasha Waltz de l'òpera de Henry Purcell... amb piscina!

El Lliure es reserva dos grans mestres del musical escènic: Carles Santos amb 53 maneres de matar un capellà i Albert Pla amb un nou muntatge, tots dos al maig. Pel cartell d'aquest 2007 hi ha passat Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Assajant Pitarra i Une soirée chez Vilallonga.

No tenim tot un carrer com Madrid, però l'afició hi és i el públic, també. Quan els nostres pares insisteixin que, als seus temps, Barcelona havia estat ciutat de referència de cabarets i musicals, ja els podrem contestar que, discretament i de mica en mica, aquest gènere es va recuperant.