• Imprimir

Entrevista: Marjane Satrapi L'autora de 'Persépolis', còmic i ara pel·lícula, rep el premi Liber Press a Girona

"La meva obra no és un pamflet polític"

Elisabet Escriche

Marjane Satrapi ha assolit reconeixement internacional amb el còmic 'Persépolis', que ara opta als Oscars
XAVIER BERTRAL

L'escriptora Marjane Satrapi és una dona amb caràcter i amb aquell punt d'arrogància que se'ls desenvolupa a algunes persones quan són conscients que la feina que estan fent passarà a ocupar un lloc important en la història. La seva primera i gran obra, Persépolis, un còmic on denuncia el patiment del poble iranià, s'ha portat a les grans pantalles i França, país on viu, l'ha escollit per optar a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Satrapi també ha estat premiada amb el Liber Press de periodisme. Aquests guardons reconeixen les trajectòries professionals de periodistes, músics i cineastes que lluiten per la llibertat i la democràcia, i es van lliurar dimecres a la nit a l'auditori de Girona.

Atrevir-se a denunciar per escrit el fonamentalisme islàmic, ha estat un acte de valentia?

No sóc la primera persona que explica el que està passant al meu país. De fet ho sentim constantment pels mitjans de comunicació. No vull donar la imatge d'una pobra dona que ha patit molt, sinó la d'haver fet una obra purament artística i amb molt de contingut humà.

Però el seu còmic mostra aquesta denúncia...

Crec que la meva obra toca també molts altres aspectes, com ara l'amor i l'amistat. No és un pamflet polític que la gent pugui tirar a la paperera. Odio aquesta mena d'escrits.

Per què va escollir el format còmic i la utilització només del blanc i negre?

És el format amb què millor m'expresso. Pel que fa els colors, en el còmic independent s'usa bàsicament el blanc i negre per raons econòmiques. Tot i això, haig de reconèixer que m'agrada la combinació i la seva estètica

Per què va decidir portar 'Persépolis' a la gran pantalla?

Simplement va sorgir l'oportunitat de fer-ho i la vaig aprofitar. No tenia res a perdre i sí molt a guanyar. Vist el resultat, crec que el cinema ha permès que l'obra arribi a molts més països.

Quines dificultats s'ha trobat per convertir el seu còmic en pel·lícula?

La veritat és que ha sigut relativament fàcil. El que sí que ha portat feina ha estat adaptar tota la narració. Ens ha obligat a fer una tasca important de resum.

I ara els Oscars... La sedueix la idea?

Realment no m'esperava que escollissin la meva pel·lícula... Jo no escric perquè em donin premis. Però no puc negar que ha estat una sorpresa molt agradable.

Ha rebut diferents ofertes per cedir els drets de la seva pel·lícula. ¿N'hi ha alguna que li faci una il·lusió especial?

Sí, he rebut diverses propostes. En un futur em faria gràcia la dels Estats Units, però ara per ara, encara no hi ha cap decisió presa.

M'ha deixat clar que no escriu per rebre premis, però què en pensa del Liber Press que acaba de rebre?

És un premi important, si no, no seria aquí, a Girona. Premien la meva persona, la meva humanitat, un valor que sempre he intentat defensar. És el millor reconeixement que em podien fer.

Quina diferència hi ha entre la Marjane Satrapi adolescent que vivia a l'Iran i l'actual que ja fa tretze anys que resideix a París?

Poques. Les llibertats no estan en el lloc on vius sinó en la persona. Hem de tenir en compte que les situacions de cada país poden canviar molt amb els anys; per tant, la gent sempre ha de pensar lliurement, encara que el seu context no l'afavoreixi o simplement li prohibeixi.

Creu, doncs, que l'Iran canviarà molt amb els anys?

No ho sé. Haurem d'esperar a veure què passa.